Tocant de peus a terra; l'actualitat més quotidiana
|
|
dijous, 2 de setembre de 2010 18:16 |
Diumenge a les tres de la matinada em va despertar una irada veu masculina amb un marcat accent paquistaní. L’estat etílic era més que evident. Es cagava en tot; principalment en els catalans i en els impostos que paga en aquesta merda de ciutat. El clímax va despertar el veïnat ─tan fart com acostumat als crits davant la boca del metro quan aquest funciona tota la nit─ entre molts Fuck you! i ¡¿Quién ha ganado el Mundial, Cataluña o España!? ¡España!, ¡España!
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
divendres, 27 d'agost de 2010 18:31 |
|
Ha trigat una mica en aparèixer, però al moment he sabut que l’adoptaríem. Sense dir res ha decidit venir amb nosaltres. Mentre els altres em miolaven als peus ell ―perquè és un mascle d’un parell d’anys― ha decidit venir amb nosaltres. Ha estat l’únic que s’ha interessat pel box taronja. El furgava amb les potes; maldava per entrar. L’he agafat. Se m’ha posat al coll. Hem obert el box i no s’ha oposat a que l’hi fiquéssim.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
dijous, 26 d'agost de 2010 10:15 |
|
Tenim dues cordes: cadascuna amb un nus al mig. Unim-les [sumem-les] i obtindrem una corda amb tres nusos. Ja ho va dir Einstein; tot és relatiu, fins i tot les matemàtiques. Si apliquem el rigor matemàtic a la planificació familiar acabarem trobant els tres peus al gat; mai millor dit, perquè a casa aviat en serem tres.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
diumenge, 22 d'agost de 2010 04:27 |
Sempre m’ha fet gràcia la dita “tenir més moral que l’alcoià”. Sembla ser que té un origen futbolístic. Alcoi és el municipi d’on venien les olives envasades que menjàvem a casa, pel que des de petit sempre havia pensat que es referia a l’enginy d’inserir una anxova dins d’una oliva.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
diumenge, 8 d'agost de 2010 04:40 |
|
Als toros s’hi va amb mantellina i peineta! Submisa; la dona acata la sentència del marit i es vesteix de negre. Dol per l’animal que es dessagna a l’arena i per la coacció de la seva llibertat tèxtil. Esposada a la voluntat de l’altre sempre combrega amb el discurs après de tant sentir-lo: Creu i calla.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
