met.cat

M’ha arribat aquest mail, potser ja l'heu rebut, que amb un parell de vaques il·lustra l’espoli fiscal. Ara que la mamella no raja, que estem en època de vaques magres, es fàcil concloure que a Espanya hi perdem bous i esquelles.


Economia Basca: Tu tens dues vaques. Les munys. Et prens la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid.

Economia Catalana: Tu tens dues vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i ells et tornen la quantitat que creuen convenient (la quantitat l'has de pactar cada tres o quatre anys).

Economia Valenciana: Tu tens dues vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i hi construeixes un bloc d'apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com els apartaments no es venen ni regalats et porten la llet des de Madrid.

Economia Extremenya: Tu tens dues vaques... i creus que si no fos pels catalans en podries tenir tres.

Economia Andalusa: Tu tens dos toros. Com els toros no es poden munyir, t'esperes al bar fins que t'enviïn la llet des de Madrid.

Economia Gallega: Tu tens dues vaques, una és la teva dona i l'altra està subvencionada per Brussel·les.

Economia Madrilenya: Per què vols tenir cap vaca si a Madrid arriba la millor llet d'Espanya?

Utilitza la llengua; i es morregen fent-ne un ús literal. Un eslògan i una imatge per estimular l’amor a la llengua. No només el català el fa servir, també l’occità ─la foto és de Tolosa de Llenguadoc─, l’ha adoptat en la seva lluita contra la minorització.

 

Es diu que una llengua és un dialecte amb un exèrcit/Estat darrere. A Europa sembla que aquesta màxima funciona. El català no se’n surt perquè no hi ha cap Estat que el recolzi, més aviat al contrari. Però des d’ahir, sembla que el petit adhesiu comença a fer efecte.

Martin Schulz, el nou president del Parlament Europeu és sensible a la llengua i en permetrà el seu ús a l’Eurocambra. El català ha seduït aquest exllibreter alemany gràcies als escriptors del país i no per la imposició de cap exèrcit.

Què és la normalitat? El que està acceptat socialment? El que és habitual? El que estàs acostumat? El que veus cada dia? El que sempre t’han dit que és normal? Sóc normal? Un supernormal és algú molt normal? Si sóc poc normal aleshores sóc subnormal?

 

 

Celebro el seu divorci; casar-se amb la normalitat és una condemna a l’ensopiment. S’ha de ser idiota per casar-s’hi. Sospito, però, que l’empastifador en qüestió confon normalitat amb mediocritat, o crua realitat, pel paisatge anodí que envolta la seva pintada.