EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

PETÓ D’ESCALA

A l’escala de casa hi han deixat rastre. Puc imaginar-me’n l’autoria.

És a mitja escala, sense replà que el sustenti, com les balances que la Rodoreda va fer gravar a l’escala del carrer Montseny on hi niava la Colometa. La Natàlia les resseguia sempre amb el dit. El seu ritual per agafar aire i descansar a mig camí d’afrontar la realitat; la tristor del carrer o la presó del pis.

Peto

Sé que la responsable del grafit labial ja no freqüenta l’escala, malgrat viure a la finca. La veig, però ja no la sento tant. L’ascensor acabat d’estrenar ha deixat l’antiga l’escala estreta més buida, silenciosa i tranquil·la.

El petó és anterior al giny mecànic i des què funciona sembla un comiat als graons gastats. O la recerca del perdó per l’escàndol que feia en passar-hi.

Sóc dels pocs que puja i baixa a peu i segurament l’únic que sap de la seva existència. El pintallavis seguirà estampat a l’escala dient-me bon dia o bona nit segons vagi o vingui fins el dia que els veïns decideixin repintar-la.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »