EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

PARADA SOL•LICITADA

La pregunta més freqüent que em feien, ara fa cinc anys, quan va es va inaugurar el servei era com demano parada? Quan explicava que no calia perquè ens aturem a totes les parades, com el metro, la gent gran no les tenia totes. Aleshores et parlaven del cordill que penjava del sostre de fusta dels antics elèctrics recorrent tot el sostre i permetia tocar una campaneta per advertir al tramviaire que a la següent parada es volia baixar. Ho recordaven amb nostàlgia i crec que van ser els més agraïts de la reintroducció del servei.

Encara avui hi ha gent gran, i algú no tan gran (però menys), que veient-se sol a l’andana t’aixeca el braç demanant que t’aturis poder pujar. Aquesta afirmació també serveix per a grups de jubilats. La parada que té el rècord de mà alçada és Auditori|Teatre Nacional; motiu? Just al costat està el tanatori de Sancho d’Àvila. Molts cops és la mateixa gent que els has dut una hora abans i t’han demanat per “la parada dels morts”, així, tal com sona.

D’altres, quan estem arribant a la parada que els toca baixar, s’acosten a la cabina i et piquen al vidre preguntant-te si “és aquesta?” independentment que tu estiguis pitant perquè un vianant està creuant per on no toca o un cotxe ha fet el típic gir a l’esquerra. I s’emprenyen si no els hi fas cas. Aquests sí que em toquen el que no sona, perquè el rètol de no distreure el conductor està a l’alçada del seu nas, però tots sabem com van els índexs de lectura d’aquest país.

I per últim hi ha qui directament prem el botó de l’intèrfon que hi ha al costat de cada porta, sota l’anella d’alarma. En tres idiomes explica per a què serveix, per parlar amb el conductor… Se t’encén el llumet vermell i saps des de quina porta et truquen. Gairebé sempre és una parada sol•licitada, perquè respons a la trucada i ningú contesta, però quan s’obren les portes t’adones de que qui baixa té l’edat d’un pensionista.

I normalment, fan ús de la Llei de Murphy, i te’l premen quan la veu en off està cantant la parada: ―Propera parada: Audit… ―I és clar, tu els has dit que el tramvia anuncia la parada i no, premen el botó i la veu calla, perquè el sistema entén que és una urgència i desactiva la cantarella per tal que el viatger es pugui comunicar amb el maquinista sense problemes. Encara no m’ha passat, però algun dia algú, que haurà pitjat el botó que no toca, se m’acostarà i em dirà “no ha dit la parada!” Temps al temps.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »