EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

TROBALLA CASOLANA

Ahir; primer matí de soroll, pols i trasbals a casa. En menys d’una hora la cuina ja era història. En Quimet, molest i estressat, restava amatent a la cortina.

Enrojolat 94 (8)

Vaig sortir cap a la feina amb les parets mig nues; havent dinat traurien la resta. Després d’hores de picar i omplir dos sacs de runa al carrer els paletes marxen deixant una habitació despullada i grisa.

El Jordi és el primer en entrar-hi quan ja no hi són i m’envia una foto. El terra també l’hauran tret ─penso─ sense fer-hi gaire cas. I em truca. I em pregunta que què em sembla.

Enrojolat 94 (1)

Que què em sembla el què. Doncs el que ha aparegut a sota. I m’hi fixo bé i dic que no, i ell que sí, que és senzilla i sembla que segueix per sota el parquet. I ja no veig l’hora de tornar a casa per veure de prop d’aquells punts vermells.

No sé perquè no ho havia sospitat vivint en una finca dels anys 20. Boig per les rajoles hidràuliques, per les sanefes modernistes, pels mosaics austers a base de simple repeticions de dibuixos senzills… i ignorava que en tenia un a casa!

Primera ullada en arribar. Intueixo flors. La pols en mata el color. Sopo ràpid, el Jordi se’n va a dormir i en Quimet m’acompanya a l’habitació nua que aviat tornarà a ser una cuina. Sota una bombeta escombro sense gaire èxit. Omplo un got d’aigua. L’aboco. En Quimet salta per no mullar-se… i frego. Agraïdes pel reg, el roig m’esclata sota els peus i un jardí floreix a mitjanit.

Enrojolat 94 (4)

Flipo. Flipo i faig números; i crec que contemplo un tresor casolà de 94 anys. Un altre got d’aigua i estenc la florida uns pams més. Hi són gairebé totes; n’hi ha de malmeses, de trencades, amb restes de ciment…

Enrojolat 94 (7)

La força amb la que llueix el paviment després d’anys sota una rajola blava anodina m’absorbeix, em fascina. Sembla que n’hi hagi també passadís enllà! I si tot el pis està igual? Fora parquet? En Quimet no sembla entusiasmar-se amb la idea.

Enrojolat 94 (3)

La hi porto i m’avergonyeix el resultat. El succedani serà al damunt però sé que mai no estarà a l’alçada de l’original.

Enrojolat 94 (6)

És la calor de l’estiu que eixuga l’aigua o el meu acte que ha ofès les flors el que n’esmorteeix el color?

Enrojolat 94 (5)

Mentre en Quimet remena per si troba alguna llauna de tonyina oblidada enmig del marasme, jo no em puc treure del cap l’escena de la pel•lícula Roma de Fellini on uns frescos imperial es desintegren davant la mirada impotent dels treballadors del metro que els han descobert sota la ciutat eterna. A ells l’aire fresc del progrés els esborrava els pigments i a mi em marcia l’enrajolat.

Decideixo actuar en tres actes per guardar-ne memòria. Primer fotos ràpides a instagram per compartir d’immediat la meva descoberta abans les rajoles no perdessin del tot la humitat. Avui, aquest escrit més reposat pel blog l’endemà; just ara que sento com piquen les regates a la cuina i trossos de ciment sec peten sobre les flors seques. I una idea que ja em bull al cap per quan la cuina sigui cuina i les flors dormin de nou sota els fogons en marxa.

Enrojolat 94 (2)

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »