EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

KITSCH KØBENHAVN

Copenhaguen

Uix!, buf!, vaja… Diuen que la primera impressió és la que compta; i només posar-hi els peus ja vaig advertir que a Copenhaguen la impol•luta Estocolm quedava lluny. D’acord que vaig sortir per la porta del darrera de l’estació central que dóna al barri vermell carregat amb la maleta i buscant l’hotel en un plànol amb carrers impossibles de pronunciar, lletrejar, i encara menys de recordar, tot esquivant rodamóns que okupaven literalment la vorera. Uix!, buf!, vaja…

Temps just per buidar maletes i pas obligat per l’estació per anar al centre. L’entrada ―i sortida― principal dóna directament al Tivoli, el parc d’atraccions que és al bell mig de la ciutat. Com si el Tibidabo estigués a plaça Catalunya. Construccions arabitzants, neobarroques salpebrades d’eclecticisme amb muntanyes russes tot il·luminat creen un skyline oníric que ha conquerit el centre de la capital danesa. La plaça de l’ajuntament, a l’altra banda del parc, és un munt de neons envoltant edificis de coloraines. Llum, molta llum per tot arreu.

Temia seguir caminant perquè a cada passa Copenhaguen se’m presentava com un conglomerat kitsch i no sabia si la primera impressió era millor del que estava veient en aquell moment. No sé què m’esperava, però allò no. I no vaig seguir caminant, em vaig refugiar sota el tendal d’una botiga de roba estrafolària tot esperant que escampés el ruixat que va enfredorir l’ambient i va mullar-me els mitjons.

Vaig tenir temps per copsar el paisatge urbà dominat arreu per fanals suspesos per un cablejat sens fi que il·luminava exèrcits de ciclistes; els reis dels carrers. A diferència meva, cap d’ells no parava atenció a la fauna fantàstica que habitava en façanes, fonts i monuments… Com si la veïna estàtua d’en Hans Christian Andersen hagués modelat la plaça segons la seva fantasia.

I tot això mentre recordava que, segons havia llegit a la guia, molts danesos anomenen la seva capital com la Barcelona del nord. Déu n’hi do! El ruixat va marxar tan ràpid com s’havia presentat, però ara entenc que em plogués just abans que m’endinsés al centre històric. Allà va ser on les primeres impressions es van anar escolant com l’aigua de les teulades i Copenhaguen va dir-me encara no has vist res!

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »