EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

WOW!

Jo segueixo fent canvis en el meu estil de vida sota l’eslògan del Mètode Gröngholm. El millor souvenir del meu viatge a Escandinàvia sens dubte ha estat la vida sana que cada cop tinc més interioritzada. Gairebé cada dia vaig a córrer al costat del mar. Ja ho tinc com un hàbit, quedo baldat això sí, però el meu cos ho agraeix, després d’hores assegut a la feina. Els clàssics sempre tenen raó, oi, Juvenal?  Mens sana in corpore sano.

I la cosa va a més, fins i tot ja he pagat per poder córrer… M’he inscrit a la Jean Bouin d’enguany. Els 10 quilòmetres de la cursa ja els estic fent aquesta setmana sense problemes. N’estic orgullós i més avui. Aquest migdia he fet per primera vegada tota la façana marítima de la ciutat: Del Fòrum a l’hotel Vela, que ara volen que en diguem Hotel Wow!

I wow! he pensat avui quan he arribat fins a la mateixa porta i he vist Barcelona des de la nova icona arquitectònica. Cal que hi tornar amb més calma, de passeig i amb la càmera, per retratar les noves perspectives de la ciutat des d’allà. I en fotos anava jo tornant a bon ritme cap a casa i dutxar-me quan clic!, me n’han fet una de foto.

Per no cascar-me molt les cames vaig variant el suport per on corro: Asfalt, herba, lloses, sorra… i fusta, que precisament a la Barceloneta és l’únic lloc on n’hi ha i si cal fer un eslàlom als guiris, homless i passavolants, doncs els driblo, però jo segueixo trepitjant la fusta per a descansar els genolls. El fet de dur el tramvia m’ajuda a preveure els moviments de tota la gent que tinc davant i traçar el millor itinerari per no trencar el ritme.

Doncs bé, m’he trobat un noi d’esquenes aturat al mig del passeig. Per tant, no em veia. S’ha girat de cop ―la fusta cruix a cada gambada― i he vist que duia una càmera amb un tros d’objectiu. Me l’he quedat mirant per saber quin moviment faria ell i per on l’esquivaria jo. I just quan era a menys de cinc metres m’ha enfocat. No pas a la cara. I quan era a dos metres abans de sobrepassar-lo per la seva esquerra he sentit com premia el botó de la càmera que apuntava al bell mig dels shorts blau elèctric. Collons!

He seguint corrents mirant instintivament avall. I què voleu què us digui. Ha tingut bons reflexos. No sé què en farà de la foto ni si li haurà quedat moguda, però s’ha de reconèixer que no ha tingut mal gust a l’escollir el model. Ja m’ho diuen que estic més prim.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »