EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

CITA A VIENA

      «No estimaré mai cap nació com estimo els catalans, i així serà per sempre»

La primera setmana de Setembre vam anar de vacances a Viena. Lluny de la xafogor i del bullici amb què Barcelona es preparava pels actes centrals del tricentenari i la gran V de l’11 de setembre, l’antiga capital imperial dels Habsburg ens va rebre amb el fred i pluja de la tardor centreeuropea.
Aprofitant el temps rúfol museus i palaus van ser el nostre refugi. La primera nit vam a l’església de Sant Martí on un concert commemorava els 300 anys del seu orgue. Un gran 1714-2014 n’engalanava la façana. La música barroca que expel·lia el gran instrument ens va convèncer que de l’endemà no passava.

Al segon dia vam fer la visita obligada. El nostre petit acte de commemoració del nostre tricentenari. La dona de l’entrada va dir-nos que sí, que s’hi es podien dur flors. Vam dir-li que ara tornàvem. Sota la pluja van comprar dues roses al quiosc de la mateixa plaça.

Vam tornar cap a l’Església dels Agustins i abans de pagar vaig fer quatre ratlles en un targeta lamentant-me no haver dut de casa una cinta amb la senyera si tan convençut estava que faria l’ofrena. Les roses eren ben vermelles amb traces grogues, ja feien el fet.
Vam abonar l’entrada de la Kaisergruft. La dona em va somriure, i jo li vaig tornar el somriure sabent que anava errada. No són flors per a l’Emperadriu Sisí; són roses per a la Comtessa de Barcelona.

Kaisergruft (0)

Un cop localitzat en el plànol d’ubicació vam anar escales avall; el silenci i la penombra feien ressonar els nostres passos. La llum il·luminava els sarcòfags dels emperadors d’Àustria. Tots dos reposen al final del primer passadís. A l’esquerra Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles III de Catalunya, el darrera comte en jurar les Constitucions Catalanes i a la dreta ens oferia audiència la seva esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Comtessa de Barcelona.

Kaisergruft (3)

Kaisergruft (2)

L’antic far, actual torre del rellotge del moll de pescadors del port en primer pla no deixa lloc al dubte. Al seu costat una gran nau s’apropa a la ciutat d’on un àliga li duu la corona del Sacre Imperi Romanogermànic. Al fons la silueta de Barcelona i Montjuïc es reconeixen perfectament. Sobresurt Santa Maria del Mar on va  casar-se amb Carles i va esdevenir així emperadriu de mitja Europa.

Kaisergruft (4)

Kaisergruft (1)

Volta el món i torna al Born, recordo que vaig pensar. 3 segles després som on érem Comtessa. Vós no vau oblidar mai els catalans i el relleu de Barcelona al vostre sarcòfag ho testimonia. Jo us dono fe que aquest any els catalans ens recordem molt de vós i del vostre marit.

Kaisergruft (5)
Amb compte de no fer saltar l’alarma, vaig dipositar les dues roses als peus del sarcòfag. No va saltar, imagino que el fil roig de la història hi va ajudar.
Donec Perficiam, Comtessa.

Kaisergruft (6)

PD: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

L’1 d’agost de 1708 va contraure  matrimoni a l’església de Santa Maria del Mar.
La mort de Josep I (1711) va obligar l’arxiduc Carles a abandonar Barcelona per ser coronat nou emperador del Sacre Imperi Germànic. Elisabet restà al capdavant del govern dels territoris hispans de la monarquia fins que les negociacions del Tractat d’Utrecht van portar l’emperadriu i el seguici reial a marxar cap a Viena el març del 1713.
Sempre va mantenir viu el record agredolç de la seva estada a Barcelona, com ho demostra el seu sarcòfag, en el qual hi ha un baix relleu que representa la ciutat vista des del mar. Elisabet Cristina va deixar per escrit: «No estimaré mai cap nació com estimo els catalans, i així serà per sempre»

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »