EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

ADAGIO

Vaig sortir de casa per esbargir-me i esperar notícies. Al matí el Jordi havia pujat; per feina jo m’havia quedat. Passava el dia i tot semblava accelerar-se. L’aigua sempre ajuda a relaxar-me. No vaig acostar-me a la platja a peu, em vaig passejar en bus per la ciutat fins a trobar l’aigua. No al mar sinó a muntanya.

Allunyat del soroll dels turistes vaig posar la ment en blanc mentre l’aigua anava fent. L’Adagio d’Albinoni va ser el clic que temia. En observar la Font vaig adonar-me que la veia ballar tan al cel com en la terra; pregària aquàtica. Alguna cosa em va fer gravar un particular minut de silenci.

L’ultima vegada que va baixar a Barcelona vam estar ben a prop d’on ara m’estava dret.

Poc després rebia la trucada del Jordi que em confirmava la intuïció.
El desenllaç, no per esperat, mai deixa de colpir.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »