EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

LA CIUTAT DE GAUDÍ

Ei, que vinc a Europa! Quan? No ho sé encara, però passaré per Barcelona!

Fa uns quinze anys que vam deixar d’escriure’ns cartes manuscrites. No ens havíem vist mai però sabíem de nosaltres malgrat ser a l’altra punta de món. En farà un parell que vam contactar-nos per la xarxa i fa pocs mesos via facebook em va arribar la notícia.

Feia realitat el seu somni des de petita. Viatjar a Europa. Un periple que incloïa 24h a Barcelona.

El meu paper de Ciceró era fàcil. Què vol veure una persona que no ha estat mai a Barcelona i només té unes hores? Doncs, això. I aprofitant que dormien a la carretera del Carmel començaríem pel Park Güell la visita a la ciutat de Gaudí.

Trobada afectuosa. Ens coneixíem per primer cop sota la pluja i el vent. Em dóna la mà, li dic que aquí ens fem dos petons i me’ls dóna. Al marit no, només la mà. Cap dels tres sense l’anglès nadiu i això facilita la coses.

Malgrat la pluja tot els fascina; el Park Güell i la Sagrada Família. Van fer-se seu el temple al descobrir part del Pare Nostre en indonesi esculpit al bronze del Portal Major. Molt diferent al Vaticà mirant el sostre de la basílica, va dir ella. Diferent a tot, vaig pensar jo.

I partir d’aquí vaig anar constatant que Gaudí els eclipsava la ciutat. A cada edifici modernista els responia negativament a la pregunta de si també n’eren. Al Palau de la Música van comentar-me que sense Gaudí Barcelona gairebé no tindria res. El Palau no és d’en Gaudí. Crec que l’aclariment va ser rebut amb sorpresa i decepció a parts iguals. Saturat de modernisme havia arribat l’hora de canviar el xip.

Etha 1

Serpentejant pel Barri Gòtic, entre palaus renaixentistes i esglésies gòtiques, els vaig descobrir-los una Barcelona que ignoraven. Les quatre columnes romanes amagades dins del pati del centre excursionista sembla que els va impactar més que la immensitat del Fòrum que havien vist dies enrere a Roma.

A Santa Maria del Mar una pregunta em va xocar. M’esperava la de quin segle és?, però no la de Quants segles fa que es va construir? El nostre diferent concepte temporal se’m va fer evident com mai. La datació del segle XIV europeu els deixava tan freds com a nosaltres el seu Imperi de Majapahit. Les matemàtiques són un llenguatge universals. Una resta ràpida; vaig dir uns 7 segles i ens vam entendre.

Estaven sorpresos de la quantitat de restes arqueològiques que estaven trobant arreu d’Europa i pel fet que estiguessin tan integrades en el dia a dia de les ciutats. Venien d’Istanbul, Atenes i Roma i Barcelona els va acabar de corroborar la seva observació només entrar al Mercat del Born. No vaig fer cap resta, ja m’ho sabia. Fa 3 segles d’aquestes pedres i un i mig de la coberta metàl·lica.

Havíem dinat a les 12. Van comprovar la irracionalitat dels nostres horaris en la dificultat de trobar un lloc on dinar a migdia. Sabent que volien menjar tradicional i que al Born la cuina no tanca, no vam tenir problemes sopar a les sis, a les 6! Segons em van dir aquest temps tan fred li feia obrir la gana abans. Acostumats a 32º durant tot l’any els 10º de principis de primavera els era un fred rigorós.

Van quedar contents amb el sopar, sorpresos amb que hi ha vida després de Gaudí i van entendre que el català és un idioma independent però el país que el parla encara no.

Etha

Per cert; a Bali la roba de dona del Zara és al mateix preu al canvi que al passeig de Gràcia, en canvi la roba d’home sí que és més barata. Ara ja ho sabeu.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

1 Comentari

  1. Pons 7 d'Abril de 2015

    De tan en tan posem un edifici al mig de Barcelona que no es Gaudí per despistar, som així els catalans

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »