EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

PRIMER ANIVERSARI

Avui el blog fa un any. Un aniversari prematur. En principi estava previst que el dia de Reis rebés un mail màgic amb l’enllaç del meu regal digital… però el patge que tinc per casa va xerrar més del que era prudent: Els teus reis s’estan gestionant… i al moment el senyor google em va confirmar la sospita. Com que a casa som republicans vam fer veure que el blog me l’havia cagat el tió.
1rmetcat

A cops de Qwerty en Verdana 12 la meva ment ha parit 224 inquilins. Com a pare no puc deixar-los d’estimar, però sóc ben conscient que no tots tenen la mateixa gràcia, que no tots han gaudit de la mateixa fama, i que n’hi ha que encara avui s’interroguen de com és que vaig ser capaç, ja no tant d’escriure’ls, sinó de gosar publicar-los… Fills meus; mea maxima culpa si no heu vist ni un trist comentari després del vostre punt final.

Dotze mesos després encara segueixo a la recerca del meu estil. Em volia treure la mandra d’escriure i a vegades no sé quan aturar-me… Massa sovint el tema principal se’m difumina en una macedònia d’idees tan rocambolesca que el títol del post m’acaba escopint a la consciència que en dies d’incontinència mental fóra millor no publicar res. Potser sí que el millor post és aquell que acaba oblidat dins del món perfecte de les idees.

És per això que agraeixo molt sincerament les vostres visites, i encara més els comentaris dels qui heu aconseguit entendre res del que em passa pel cap. Passavolants i fidels addictes; enguany prometo centrar-me. El blog és l’excusa per buidar la ment i fer lloc a una història que fa tres anys que em provoca insomni. Just aquesta matinada la novel·la que m’agradaria escriure ha cristal·litzat, s’ha fet coherent, l’entenc, m’interessa el que diu i per fi m’ha seduït. El mateix dia de l’aniversari del blog. No crec que sigui pas casualitat.

El Blog d’en Met té dos pares: Qui l’escriu, però sobretot qui el pateix. No només fa més de cinc anys que m’aguanta les meves neures sinó que fa un any va decidir que les havia d’escriure… i a més a més és el primer en llegir-se-les. Sé bé que no me’l mereixo: Gràcies Jordi!

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »