EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

FOC D’ENCENALLS

El Burj Dubai; la construcció més alta que mai s’hagi construït es va inaugurar ahir als Emirats Àrabs. 828 metres de formigó, vidre, luxe i supèrbia al mig del desert. Una fita de l’arquitectura, un èxit de l’enginyeria i una demostració de la gosadia humana per apropar-se als dominis dels núvols. Potser per això el gratacel dels gratacels s’atura en una xifra capicua. Edifici modern, espectacular… i supersticiós.

El gegant del desert neix just quan la bombolla immobiliària ha esclatat sota la urbs que s’estén sota els seus peus. En deu anys, la zona ha deixat de comerciar amb perles per enlluernar el món per ser la ciutat dels prodigis del Golf Pèrsic. El govern espera que l’edifici esdevingui el símbol de la recuperació econòmica.

Jo hi veig el símbol d’una època de diner fàcil i de creixement explosiu basats en l’explotació laboral en règim d’esclavatge de ciutadans asiàtics que totxo a totxo han blanquejat més diners dels que mai seran capaços de somniar. Una belle époque que ja no tornarà. Amb el Burj Dubai literalment han tocat el cel, ara els tocarà ―a contracor― tornar a tocar de peus la realitat àrida i tòrrida de la sorra del desert.

La nova Torre de Babel es va il·luminar amb una pirotècnia digna del millor conte de les Mil i Una Nits. Cremar diners; invertir en pólvora per obtenir fum. El deliri elevat a la màxima potència abans el somni no es torni malson i les expectatives que anit va generar acabin demà esfondrades com un castell de sorra.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »