EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

EL NOM NO FA LA COSA

725 anys després de la seva mort, la seva vida torna a ser notícia. Ahir, Pere II Comte de Barcelona, va ser sotmès a un TAC a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i ara passarà uns mesos de convalescència al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que la Generalitat té a Valldoreix. Quan estigui recuperat se’l tornarà a enterrar al sepulcre que té dins del Monestir de Santes Creus i que està sent restaurat aprofitant les vacances que el sobirà està gaudint prop dels boscos de Collserola.

Els catalans, des de sempre, ens ha agradat la complexitat: Pere el Gran era ―a més de Pere II de Catalunya― Pere III d’Aragó, Pere I tant València com de Sicília. El regne de Mallorca ―en mans del seu enemistat germà Jaume II― tenia lògicament la capital a Perpinyà.

Pere el Gran era Rei en tots els seus territoris excepte a Catalunya. Sota el títol de Comte de Barcelona, els sobirans catalans aglutinaven gairebé tots els comtats catalans, i dels que no, els tenia sota vassallatge. Pere II, com tots els integrants de la dinastia del Casal de Barcelona, eren comtes que exercien de rei en un territori conegut com a Principat.

Un rei és més que un comte, però compte! Perquè el poder era el mateix pogués exercir a Aragó, Sicília o València. Quatre territoris confederats i independents que compartien monarca. Venècia va ser independent i poderosa sent una petita república en mans del Dux, Luxemburg segueix sent un Gran Ducat, Pèrsia era la terra del Xa, Estats Pontificis depenien del Papa de Roma, Emperadors al Japó, Califes a l’antiga Còrdova, Reis a Suècia, Faraons a Egipte, Tsars de la Gran Rússia… Molts noms per designar la persona ―gairebé sempre homes― que remena les cireres.

Per això em fa gràcia que s’ataqui Catalunya, quan reivindica els seus drets històrics, amb l’argument de què d’altres autonomies espanyoles tenen més drets encara perquè elles van ser en el seu dia un regne quan els catalans no vam passar de ser un grapat de comtats.

De què serveix haver estat un regne si a dia d’avui la seva població l’ha substituït per un altre imaginari nacional? La noció de nació, l’haver estat i el voler seguir sent, depèn de la gent que hi viu i no del que opini el del costat. O sí? Us deixo amb aquesta ranxera dels nostres veïns aragonesos que en el seu moment va aixecar polèmica a casa nostra.

A mi no em molesta tot i que confondre Regne d’Aragó amb Corona d’Aragó evidencia una ignorància que es contradiu amb l’esperit de la lletra. M’ho prenc com una llicència humorística perquè ofèn qui pot, no pas qui vol.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »