EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

DIMARTS, MERCAT

Sant Adrià de Besòs té sens dubte la part més lletja de tota la xarxa. Entre les ciclòpies columnes que sostenen la C-31 el tramvia circula separat per tanques de la zona on el veïns porten a dormir els cotxes. Un paisatge trist i gris amb la remor de fons de l’autopista. Però els extrems es toquen. Un cop per setmana la zona més inhòspita esdevé el punt més concorregut i pintoresc de tota la xarxa. Cada dimarts la vida i els colors conquereixen aquell erm de ciment, permetent que la parada d’Encants de Sant Adrià pugui fer honor al seu nom.

A les sis del matí la grua municipal enretira aquells vehicles que encara no han escampat la boira maniobrant entre les furgonetes dels paradistes que s’afanyen a completar els seus mecanos per engalanar-los amb robes acolorides, plantes tropicals, parament de la llar xinès i gust dubtós. L’olor greixós d’entrepans i xurros s’apropia de l’aire i la cantarella de ¡mira qué barato, nena! i el ¡todo 2€! esdevé més insistent i temptadora que qualsevol Rifa de Nadal.

El mercat ambulant converteix l’avinguda de Catalunya en l’única via per creuar de dalt a baix Sant Adrià, on s’hi forma una lenta processó de vehicles fins a migdia. Els conductors ja fa temps que han desistit de demanar a claxonades agilitat als semàfors i observen amb enveja mal dissimulada com a toc de campana el tramvia reclama només la seva cruïlla lliure.

Un exèrcit de dones armades amb carrets buits i carteres plenes salten dels seients quan el tramvia traça la corba per aixoplugar-se sota l’autopista del Maresme. La impaciència martiritza el botons de les portes, premuts amb una insistència inversament proporcional a la velocitat d’entrada a parada.

En obrir-se les portes es llancen a la conquesta de l’oferta en un tsunami consumista que gairebé s’enduu per davant aquelles que esperen a la parada. Aquestes ni s’immuten davant l’estampida general, esperen que alliberin les portes, validen la seva targeta rosa i miren amb aire condescendent les nouvingudes. S’hauran de conformar amb les engrunes que elles han deixat convençudes que el millor gènere és ara dins del tramvia i se l’enduen cap a casa.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »