EL BLOG D'EN MET

Un català de Barcelona

ENFORCADURA

Des del cim tot fa baixada, la visió no l’interromp cap obstacle i l’horitzó que s’abasta és el més llunyà possible. Grimpo fins dalt com un bon capricorn, tanmateix la roca nua esgarrapant el cel no em sedueix. El vent empeny amb força, no prou per precipitar-me al buit, sí per bufetejar-me la cara i fer-me adonar que la gràcia de l’ascensió, com la virtut, rau al mig.

Desfaig el camí i prenc distància dels cims bessons.

A l’enforcadura, ambdós pollegons encalmen el vent. La caiguda vertical ha esdevingut una invitació, un pendent pronunciat que s’aboca al paisatge. L’horitzó queda enquadrat i la vista que sembla limitada per les dues parets de roca emergent s’enfoca als detalls de la terra baixa. Els núvols amenaçadors del matí ara són de cotó fluix; projecten llur obra canviant els tons de verd dels boscos i prats als peus del Pedraforca.

Estar-me al punt exacte on Sant Miquel va partir la muntanya amb l’espasa per separar les bruixes que s’hi barallaven una nit de cap d’any facilita que la ment voli; s’escapi cel amunt amb els xoriguers que em sobrevolen. Pensaments transcendentals que obliden el cansament del cos. Contemplo el paisatge, guanyat en alçada a cada pas. En gaudeixo amb mirada neta. El vent xiula entre el rocam; les bruixes empedrades em diuen que no val la pena obcecar-se per res, ofuscar-se per res, aturar-se per res.

Baixo la muntanya i a cada pas baixa la muntanya amb mi. Arrossego pedres que m’hi acompanyen rodolant més ràpides que jo, contentes d’activar-se, de deixar de ser meres espectadores del paisatge des del cim, per fer llur camí aigües avall.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2017 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén