EL BLOG D'EN MET

Un català de Barcelona

L’INCONSCIENT NACIONAL


Penseu en el mòbil d’un nadó. Quan un dels elements canvia de posició, la resta del sistema es mou per ressituar-se i trobar el seu lloc dins el nou joc d’equilibris; l’status quo.

Fa una dècada Catalunya va despertar davant els fets consumats: Estatut retallat malgrat seguir escrupolosament la legalitat constitucional espanyola. Aleshores es va iniciar un canvi de consciència en la societat catalana. Com tot canvi comença dins la ment de la gent, una idea que arrela, floreix, escampa llavor i acaba per manifestar-se obertament; seguir com sempre —fer el de sempre, comportava el mateix destí; el fracàs més absolut.

Un canvi de consciència comporta un canvi d’actitud, mai a l’inrevés, i força a la resta a adaptar-se, de grat o per força, a la nova realitat. Catalunya renuncia a canviar Espanya, opta per Via Fora i crear el seu propi estat. Com reacciona l’establishment castellà? Doncs com sempre ho ha fet, per què sempre els hi anat bé usar la força hay que bombardear Barcelona cada 50 años… El problema que té avui Espanya és que no ha entès que el canvi de consciència de la societat catalana no només fa inútil la seva reacció —per contundent que sigui—, sinó que li dificultarà la seva reubicació en l’escenari europeu i internacional.

Catalunya aposta per la força de la raonament i Espanya per la raó de la força.

La història és cíclica. Amb el canvi de consciència Catalunya brilla i il·lumina els fantasmes que l’han atemorida els darrers 400 anys. Espanya no es mou com voldríem, sinó com ha fet sempre.

Què són la policia espanyola i la guàrdia civil atemorint pobles petits per posar urnes l’1 d’octubre sinó el pillatge de masos i viles per part de la soldadesca durant la Guerra del Segadors?

Què és en Millo sinó una mala còpia del virrei de Santa Coloma que executava les ordres dictades pel Comte Duque de Olivares?

Què és en Felipe VI sinó una actualització del seu ancestre Felipe V?

Què és, ara al 2017, el 155 de Rajoy sinó emular l’esfondrament de l’autogovern que ja va perpetrar Franco el 1939?

La Ciutadella, que sotmetia la capital del país, s’ha transformat en parc públic. L’Arsenal, el lloc on s’hi guardaven les armes, és avui la seu del Parlament, que acull la sobirania de la nació. Els catalans volem urnes i no armes.

Avui transcendirem la història i haurem fet per fi les paus, havent rebut molts pals, amb la quinzena llarga de generacions que ens han precedit per poder viure en llibertat.

pròxim Publicar

© 2017 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén