EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

7 VIDES

No vaig agafar jo la trucada; només captava la meitat de la conversa, però quan la meva companya va posar-se un segon telèfon a l’orella per fer un trio telefònic ja vaig desistir d’entendre res. Per una banda el servei de neteja trucant des d’una parada i per l’altra el conductor del tramvia que estava aturat a la mateixa andana. De cop deixa els dos telèfons, truca a la sala d’inspectors des d’un tercer i jo em quedo amb el tallat a mig englopar veient ploure a bots i barrals i sentir-li dir que tenim un gat abandonat a Wellington.

gatoic 1

Abandonar un gat no té nom, però a sobre fer-ho en dia de gossos no sé com qualificar-ho. Quinze minuts més tard vaig escapar-me a l’oficina d’atenció al client on vaig trobar-me una de les secretàries agenollada davant d’un box blau. L’altra dient que Barcelona se’n desentenia perquè ara l’animal estava a Sant Adrià i l’inspector ja m’explicava com havia anat tot. Vaig ajupir-me davant d’uns ulls grocs amagats rere unes pupil·les negres dilatadíssimes. En Quimet el van abandonar de la mateixa manera… i vaig passar a l’acció.

Foto amb el mòbil, obro la porta del box però el gat moll i amb cor desbocat no surt, toco la tovallola de sota xopa, obro el box i el gat s’arrossega fins el radiador del costat d’una de les noies que avisa massa tard que és al·lèrgica. Què hi fa aquesta bossa de til·la sota la tovallola? Era per tranquil·litzar la bèstia o els remordiments de l’animal que l’ha abandonat? Amb tovallons de papers eixugo el box i mentre hi posen un jersei de nen oblidat dins d’un tramvia de fa dies com a jaç sec envio la foto per mail al Jordi per saber si faria bona parella amb en Quimet…

gatoic 2

Finalment la policia local de Sant Adrià se’n farà càrrec, l’inspector l’hi durà, però ell no s’atreveix a agafar-lo per posar-lo de nou a la cistella de transport. Tots em miren. D’acord; m’hi acosto i ell s’esmuny sota la taula, vaig per l’altra banda i s’amaga entre la teranyina de cables dels ordinadors. No sé quanta estona vam jugar al gat i a la rata fins a caçar-lo pel coll. Les ungles esmolades van fer-me desistir d’esbrinar si era gat o gata. Després de forcejar amb el seu cap vam poder tancar la portella. Al moment un sms em respon que ni pensar-hi…

Va tornar néixer, va encetar una nova vida encara que marxés espantat cap a un centre d’acollida. Una vida millor? Vam tenir un bon presagi quan l’inspector va tornar de l’ajuntament de Sant Adrià i va dir-nos que el policia que li havia recollit era amic seu.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »