EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

EL 15

No és gens apassionant treballar només amb moviments compatibles.

I més quan sap que la seva posició és inútil. De fet se sabia obsolet fins i tot abans d’estrenar el servei. Horitzontal la major part del temps; la seva prohibició no afecta ningú. Malgrat no poder-se girar és conscient que rere seu no té assignada cap cruïlla a gestionar.

 

el15

Grogós és l’alo que emet. Llum cansada, com si la pols intuís que és un bon lloc on dipositar-se. Ànima trista. No llueix. Deu anys palplantat al mig del no-res que li semblen deu dècades. Li han canviat mai un llum? Tant se val, els companys de l’altra vorera sempre l’eclipsaran. Els leds, siguin verds, vermells o àmbars sempre es veuran més que la seva mediocre monotonia cromàtica. Tem el dia en què l’ajuntament els bescanviï pel nou model. Aleshores encara seran més prims, més joves, més atractius… i ell romandrà allà; més gras, amb el groc gastat i la visera de vell.

Anhela la seva lluminositat, la fermesa lumínica que mantenen els que se saben imprescindibles i més ara que el Sol baix dels capvespres s’acosta al solstici d’hivern, enlluerna tots els qui treballen encarats a Glòries. La seva visera no l’ajuda, al contrari. Li allarga cruelment la vista per turmentar-lo condemnat a veure com la bifurcació promesa existeix.

Maleeix la política i l’hora en què en algun despatx li van arrabassar el somni. Se’l va degradar a subaltern. Enveja els companys que tenen una via única a càrrec, una rotonda per gestionar. Un simple i anodí pas de vianants per on no creuen ni les rates fóra el paradís.

Baixen cotxes. L’autobús arriba a la parada, desencotxa i segueix Diagonal avall. Triangle! No es descompta 1 2 3 4 5 6 i 7. El tram el sobrepassa. Amb prou feines li deixen fer un vertical. Ja ha fet la seva tasca redundant. Tot bé.

Si almenys li permetessin seguir el compàs de la resta no se sentiria sol i absurd. Jugaria a fer l’ona verda amb Llacuna i passaria el relleu fins a Tànger, els tramvies no el passarien tan esperitats per no perdre el famós cicle i ell fins i tot se sentiria un xic útil.

Els propers 8 minuts es distraurà veient com creixen les branques de l’arbre que té davant. Amb sort, a la primavera les fulles li cegaran la visió i si vénen a podar-les sabrà que algú encara se’n recorda d’ell.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »