EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

RETALLADES

Això de passar les tisores per tot arreu està a l’ordre del dia. Després d’anys d’excessos, ara toca penitència, cal aprimar-ho tot. I el tramvia no se n’escapa. Ni ajustaments de bisturí, ni tisores de podar, directament la serra mecànica. A sac!

Després d’anys de creixement desmesurat ha arribat l’hora de posar a ratlla l’arbrat de la Diagonal.

Semàfors ocults pel fullam brotat a la primavera o branques que directament entren en el gàlib dels tramvies. La natura sempre va fent, i per evitar danys a la infraestructura i el material mòbil, cal esporgar allà on amenaça de fer de les seves.

De dia, la poda es fa a la banda del passeig central de la Diagonal. Plataners i palmeres són esquilats, forçant-los a pujar estèticament rectes, ben amunt. De nit, però, toca l’altra banda. Un cop acabat el servei, es treu la tensió de la catenària per tal que els operaris puguin enfilar-se i treballar sense perill d’electrocució.

Els resultats són prou visibles ara que estan enllestint a feina. Des del capdamunt de Glòries mirant al Fòrum, o a l’inrevés, la Diagonal presenta un ordre vegetal gairebé d’un jardí francès. Tot i que alguna nit sembla que la poda l’hagin fet economistes neoliberals, enlloc de jardiners, si jutgem l’estat en què ha quedat algun exemplar.

PodaMaxi

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »