Això de passar les tisores per tot arreu està a l’ordre del dia. Després d’anys d’excessos, ara toca penitència, cal aprimar-ho tot. I el tramvia no se n’escapa. Ni ajustaments de bisturí, ni tisores de podar, directament la serra mecànica. A sac!
Després d’anys de creixement desmesurat ha arribat l’hora de posar a ratlla l’arbrat de la Diagonal.
Semàfors ocults pel fullam brotat a la primavera o branques que directament entren en el gàlib dels tramvies. La natura sempre va fent, i per evitar danys a la infraestructura i el material mòbil, cal esporgar allà on amenaça de fer de les seves.
De dia, la poda es fa a la banda del passeig central de la Diagonal. Plataners i palmeres són esquilats, forçant-los a pujar estèticament rectes, ben amunt. De nit, però, toca l’altra banda. Un cop acabat el servei, es treu la tensió de la catenària per tal que els operaris puguin enfilar-se i treballar sense perill d’electrocució.
Els resultats són prou visibles ara que estan enllestint a feina. Des del capdamunt de Glòries mirant al Fòrum, o a l’inrevés, la Diagonal presenta un ordre vegetal gairebé d’un jardí francès. Tot i que alguna nit sembla que la poda l’hagin fet economistes neoliberals, enlloc de jardiners, si jutgem l’estat en què ha quedat algun exemplar.
