EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

VALENTIA VALENÇA VALÈNCIA

Vaig agafar el tren per aconseguir el llibre d’un xilè on la Lluna i Venus en són protagonistes. Un parell de dies i un xic més per deambular lliure per la ciutat esperant les classes del vespre.

El viatge llampec va ser una sotragada mental. Allà on mirava hi veia, copsava el missatges que subtilment se m’adreçaven i com que semblava que els entenia, la meva vista es va acostumar a rebre’n sense aturador. La Lluna de València connectava amb el meu inconscient a cada cantonada.

Una gimcana mental.

Estava immers en una gegantina tirada de tarot sense ser-ne conscient?

A finals d’hivern amb màniga curta, la primavera avançada em feia spoliersdel que se’m reservava un cop tornés a casa.

Ja saps el camí; Camina! Via lliure.

Sé que mai caminaré sol

La Ratapinyada arreu em repetia que ja en feia 9 mesos de tot plegat, arribat era el temps de renéixer a la nova realitat de l’Unicorn.

Reconeixement.

Pau mental a costa de l’ego. ¿He vingut a cercar la meva identitat?

Viatge solitari però amb assistència.

Profètica lectura…

♀︎ Venus, Neptú i ☿ Mercuri! Ja no vaig sorprendre’m de la sincronia fallera que em portava el fulletó.

Com a regal de comiat, vaig fer check a la mascletà, com 9 anys abans a l’aurora boreal a Snæfells. El rat penat (qui si no) des de l’ajuntament va canalitzar l’energia del moment.

Experiència ben plutònica no prevista abans d’eixir cap a casa amb les piles carregades.

Si Déu (ho) vol…

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »