EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

FERRALLA

Desat com un tresor a l’altell, el clauer reapareix mig perdut en una caixa amb olor a resclosit. Sense claus, sense brillantor, anys a l’ombra…

No tanca bé, no encaixa; ja no accepta claus d’antigues portes.

Ara que m’hi fixo, m’adono que potser no era un clauer… ara m’apareix un cadenat rovellat d’una gàbia d’or… 

Llueix el meu nom en el gravat daurat però ja no m’hi reconec pas.

Fondre’l amb els altres tresors que desenterro o reconvertir-lo en el fènix dels nous panys que esperen ser oberts.

This is the question; but I already know the answer.

pròxim Publicar

© 2020 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »