EL BLOG D'EN MET

Escrit a Consciència

SETEMBRE

L’estiu no m’agrada. Em pot la suor, la calor, la xafogor, com be canta en Gavaldà; és feixuc i mandrós i a mi m’afecta l’ànim, serveixo per a ben poc. No puc dormir de nit, no puc sofrir suar quan encara sóc dins la dutxa i que la calitja em bloquegi el cervell i tot el que volia fer passi directe a la repesca de setembre.

Després de molts anys he tingut vacances a l’agost. He fugit a Galícia, a la recerca de la fresca. Del viatge, a més, torno impressionat pel Finis Terræ dels romans. On el món s’acaba hi ha la fita amb el quilòmetre zero del camí de Sant Jaume. No són poques les sabates abandonades, cremades, llançades penya-segat avall o lligades a les roques dels que han acabat el camí.

Bota

El sol es ponia i jo vaig acomiadar l’agost, l’estiu i agafant un refredat anticipant-me a la tardor.

A Fisterra, on el sol s’adorm, hi ha una placa que l’agermana amb el cap per on n’ix. Quinze dies després estaré al Cap de Creus havent fet a l’inversa el que el sol fa en un dia. No per acabar cap camí, sinó per iniciar-lo. Respirar fondo i deixar que la força de la tramuntana m’ompli de força i desempolsegui els projectes que tinc pendents.

Fisterra
1 del 9. Avui començo de nou.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

*

code

© 2019 EL BLOG D'EN MET

Autor Anders Norén

Idioma »