La benvinguda massa apegalosa em va fer témer d’haver topat amb la típica dependenta que no et deixa ni respirar. Però no; després d’un somriure tan ensucrat com curt em va deixar fer; de fet va ignorar-me per complet.
El facebook va reaparèixer a la pantalla un cop va cobrar-me amb desgana. Amb el tiquet a la mà vaig adonar-me’n. El somriure forçat era per contracte, la qualitat del servei, per desgràcia, també.