S’adapta a cada fissura. La seva pell líquida es refrega sens fi amb les roques que la desprenen de qualsevulla impuresa que l’hagi acompanyada durant la pluja i la muden amb la riquesa del subsòl fins que ens surt a doll.
Fa anys que el voral de la carretera és el llarg camí anodí i forçat que segueix abans de caure al riu que discorre més avall.
L’aigua bona ens l’enduem a casa. Aprofitant que brolla a peu de carretera evitem que se’ns contamini. Accelerem el seu viatge al mar. La font que ens la regala i el wàter on la pixarem pertanyen a la mateixa conca hidrogràfica.
La localització del toll es un secret per evitar massificacions, no?