ANY PER CÓRRER

Aquest és un bon resum gràfic del 2015. Si gairebé cada pas és un metre, aquests dorsals suats equivalen a 329.212,5 gambades oficials. Són la punta de l’iceberg, els que pots lluir damunt la taula i posen en valor els molts més que s’han hagut de córrer molt abans.

M’agrada córrer però no sé per què. Potser perquè ho puc fer quan vull/puc. Córrer de matinada i adornar-te que poses els carrers a cada pas, ser a la platja abans el Sol no s’alci i poder-li dir que va tard; córrer pel mig d’avingudes silents i desertes abans no esclati l’hora punta del matí no té preu. Potser per què em falta l’ingredient gregari necessito respirar l’ambient de les curses. No sé si corro amb la gent o corro entre gent, però la sensació de córrer en eixam em dóna un plus de no sé què…

A vegades és posar-se a córrer i no aturar-se fins que en tens prou, indiferència quilomètrica. Tant, que a vegades el meu cervell es pren la llibertat d’avançar-se i posar-me la meta més lluny del que mai havia pensat. Així va ser com em vaig trobar la confirmació de la inscripció a la marató de Budapest. Una cosa és haver-me decidit a córrer mitges maratons per Catalunya, una altra cosa és haver fet un salt internacional tan arrauxat.

Teòricament aquest 2016 toca posar seny que aviat en faré 40. Crisi? What crisis? Objectius en tot cas. Volia sopa? Doncs enguany dues tasses. No dues, sinó quatre maratons enguany; una per dècada i per molts anys!