Tocant de peus a terra; l'actualitat més quotidiana
CAPRICORN AL QUADRAT
dilluns, 8 de febrer de 2010 12:41
El darrer post d’en XeXu és un eslògan lapidari que m’ha caigut damunt la consciència com una llosa: Ocupació de Capricorn;Buscar solucions a problemes que encara no existeixen. On haig de signar?
Mai deixaran de sorprendre’m les casualitats de la vida. Des què ha començat l’any estic fent una revisió molt més profunda ―i a vegades angoixant― del que pensava. Cada plana arrancada dels 33 calendaris de la meva pell ja comencen a solcar-me el front. Alguns fulls s’han perdut, d’altres els he llençat, uns pocs els he reciclat i de tant en tant el vent remou els records i me n’estampa algun que creia oblidat a la cara; sense avís. Com aquesta matinada a la feina.
Quan el toro, ensangonat i extenuat, envesteix per enèsima vegada el picador perquè li fa mal en mig de la plaça; el seu instint l’incita, l’obliga, l’impera a defensar-se contra l’agressió de les moltes burxades que rep el seu llom salvatgement torejat. El brau no sap que morirà, per això ataca qui li està fent mal. Perquè li va la vida sense saber-ho.
Ricard Vergés, catedràtic d'economia immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte, va ser l’entrevistat d’aquesta setmana al programa Singulars. Una entrevista que mostra gràficament la magnitud de la crisi econòmica a Espanya. El titular que encapçala el vídeo ho diu tot: La fi del miracle espanyol.
De tant en tant necessito fer dissabte entre setmana. M’ho noto. Tinc una mena de neguit dins... em miro el pis ―petit― i me’l descobreixo massa atapeït, massa no sé... que no em convenç les vibracions que em transmet i imperiosament haig d’alliberar el desfici de llençar allò que em destorba. M’he alliberat de les urpes encoixinades del sofà mandrós, he fet el salt a l’anticicló de les Açores sintonitzant la ràdio des de l’ordinador disposat a fer teràpia.
