Havia imaginat/pensat com seria la sortida de les cotxeres.
A les onze de la nit tancant rere meu la porta metàl·lica de vianants. L’Univers, però, sempre té uns plans que superen la nostra limitada consciència humana.
El tancament va ser al mateix centre de control. Vaig deixar la targeta d’accés a la safata, sense ni adonar-me’n que em desprenia d’aquella identitat. Va ser tancant les dues portes corredores de l’armari amb suau determinació que vaig ser conscient que en girar la clau tancava un cicle vital de gairebé 18 anys.
Surto de l’edifici i encaro la porta del recinte. Absurd voler fer un ritual de tancament amb la porta de tramvies oberta i més quan algú que vol sortir en moto de les cotxeres m’obre davant dels nassos la dels vehicles. Tres portes, dues de grans obertes i l’estreta de vianants al mig tancada.
Sospiro i miro al cel i l’únic punt brillant al firmament em diu per la porta gran, noi, per la porta gran. Júpiter sempre tan expansiu era qui m’obria de bat la porta. Saturn, que aquest any està a prop de Júpiter es mantenia ocult pels núvols i no em limitava en absolut. El ritual de la porta, doncs no era de tancar res rere meu, sinó de benvinguda a la meva nova realitat.
Surto per la porta de vehicles abans que la moto i des de la vorera miro l’edifici. Al cartell de TRAM il·luminat li poso un mirall imaginari i m’apareix MART, el planeta de l’acció. Som-hi!
Feia dies que havia mirat la carta “del moment” i sabia que malgrat no poder-los veure Urà era ara just a l’Ascendent. El planeta dels canvis ràpids just s’alçava al firmament per l’est. Plutó al Mig Cel, la transformació al punt més al del cel… Neptú; bé Neptú estava per allà dalt també, però se’m va deixar sentir als ulls humits i al vent de cua amb olor de mar que movia els arbres…
Per un moment Saturn va deixar-se veure entre els núvols per fer un cop d’ull a la sòbria celebració d’un doble Capricorn com jo.
Tornava a casa a peu, sol pels carrers buits, desfent el camí fet durant tants anys, fent els primers passos cap el meu nou objectiu, sabent-me alegrement acompanyat en silenci per l’Univers.