A una setmana de començar oficialment una nova vida, la VIDA em segueix regalant cartes pel carrer. Ara no són de tarot ni de cap dels 4 pals, ni franceses, ni espanyoles… ara tot és més més sibil·lí.
Qualsevol cartró esdevé un missatge en potència, a mi em toca estar atent a la seva presència i trobar-ne el sentit i la ressonància que em fa clic dins meu.
Així, una simple etiqueta de roba al mig d’un parterre urbà va activar la meva formació com a geògraf. Roba nova per a una nova vida? Equipar-me per a un viatge llarg cap allò desconegut? I una rosa dels vents… al·legoria de la Roda de Fortuna, de més canvis vitals si faig cas de l’instint?
Amb connotacions de la carta del Foll. El boig que comença a caminar per un camí mig esbossat i que demana ser descobert a cada pas, sense presa, però també sense pausa. Com Marco Polo que sortint d’un racó de la Mediterrània va arribar fins a la Xina.
A finals d’agost deixaré de veure la Mediterrània des de la finestra de la feina… només sé que hi ha tres països que em criden molt l’atenció. Argentina, Israel i Japó. Voldrà la vida trenar-los en la meva particular Ruta de la Seda?