A dos quarts i mig de set del matí ─les 6:37h per ser exactes─ d’un dia feiner rares són les trucades al tòtem. A part de fixar-me sempre amb l’hora quan entra una comunicació de parada també miro el SAE per veure si per aquella parada acaba de passar un tramvia i descartar que no estic davant del típic que en baixar toca el boto de parada i marxa per fer la gracieta.
L’hora matinera descartava aquesta mena de pràctica, molt comuna per la tarda quan els nens surten d’escola i malgrat haver un tramvia no feia ni un minut per la parada ja m’imaginava de per on aniria la conversa.
Responc amb un bon dia la trucada des de la Rambla de la Mina. A l’ordinador la bandereta groga d’aquella unitat em deia que el tramvia anava en buit cap a la terminal per iniciar el servei de T5 pel que no havia obert portes a la parada. Estava preparat per algun exabrupte acompanyant un “no ha obert portes”.
¿A qué hora pasa el tranvía? Em pregunta la veu d’un home més aviat gran. Algú que desconeix que la T6 comença el servei més tard que les altres línies penso un xic decebut per la meva premonició. L’informo que té una pantalla just damunt què li indica el temps d’espera.
Que no veo, no veo em diu, però em sona a excusa, però com que no seria la primera vegada que em truca un invident, li dic que en 10 minuts li passa una T6 cap a Glòries. Respon amb un lacònic A vale…
No ho diu, però ho dirà, la manera de dir-ho m’ho diu. No dic res per no matar el momentum i en al cap de pocs segons: Es que ha pasado uno y no me ha abierto las puertas.
BINGO! Somric per dins i li dono la resposta de manual: El que ha passat va al Gorg en buit des de cotxeres. M’estic de dir-li que al frontal hi posa sense viatgers quan els tramvies no obren portes per no espatllar la conversa i evitar ficar-me de peus a la galleda només començar el dia.