Tres setmanes que han volat. Tres escapades de cap de setmana per no quedar atrapat a casa i fugir de d’aquesta insofrible xafogor que sempre fa estralls en la meva vitalitat.
Un passeig en el canari per l’alta Cerdanya i el Conflent.
Una escapada a per retrobar la fresca i l’olor de carrers beneïts per la pluja a Londres. Fantàstic viatge a la benaurada tardor!
Una Festa Major com les d’antes al [meu?] poble; a la Catalunya central.
Tres setmanes que han retut políticament. Molt més del que se’n podia esperar. El primer dia de vacances m’anuncien l’acord de Junts pel Sí i les acabem amb el turbo posat rumb a les plebiscitàries.
Això sí, a fer el dropo m’ha guanyat com sempre el Quimet. Mai deixarà de sorprendre’m!
És el puto amo a l’hora de trobar el lloc més fresc par passar les fastigoses nits insomnes de cada estiu.