Divendres a mig matí un intent de centúria romana (mitges i bodies de color carn, calçotets vermells al damunt, llençols marrons a mena de capa i escombres esfilagarsades per casc) va brandar llur llances (canyes esprimatxades) contra els vidres del tramvia quan passava pel pas de vianants de Selva de Mar. Per un moment vaig pensar que m’havien confós amb l’enemic. Potser un elefant (de ferro) de les tropes d’Anníbal?
Aquesta matinada el tramvia ha estat envaït per un eixam d’abelles Maia (la dels dibuixos animats alemanys i no d’origen precolombí). Han picat totes. A mi no, sort de la porta de cabina, sinó a la validadora, que a quarts de sis del matí s’haurà despertat del seguit de fiblades que no esperava rebre. L’eixam anava menat per l’abellot major [vés que no fos el Reis Carnestoltes] que amb un megàfon deia coses indesxifrables (excés de nèctar escocès?), però segur que eren divertides perquè les abelles reien i pul·lulaven al seu voltant.
A la mateixa parada, per una altra porta, ha pujat també un grup de Cromanyons bastant més pacífics… S’han dedicat a roncar fins que el zumzeig de les abelles sortint a Espronceda els ha advertit que es quedaven sols. Els ha costat reaccionar; han acabat baixant a la següent parada i han canviat d’andana…
Havien decidit tornar enrere? Potser perseguien les abelles per apoderar-se de la seva mel i la tàctica vociferada a cop de megàfon per l’abellot major els ha despistat? Els ha adormit per facilitar la fugida de les belles abelles?