La reixa la protegeix o l’empresona? Em pregunto en trobar-me el mosaic hidràulic a l’altra banda. No tindrà gaire més d’un centenar d’anys i potser testimonia el rebedor de la caseta humil que feia cantonada.
Quedant enfonsat respecte la vorera potser ni s’ha molestat en trinxar-lo, ja se n’encarregarà qui promogui el nou bloc de pisos.
Queda a la vista de tothom recordant el passat del barri a l’espera que se’l retiri curosament per restaurar-lo i ser revenut i recol·locat en algun menjador de casa bona.
La reixa protegeix o empresona em torno a preguntar? La propietat és conscient del valor artístic i econòmic d’aquestes joies anònimes testimonis d’una vida menestral i evita que algú altre hi faci negoci o bé deixa les rajoles a sol i serena com qui llença un pneumàtic vell en un solar poc vigilat de polígon industrial abandonat?
La reixa protegeix o empresona, és promesa d’una segona oportunitat o bé avança la condemna per picota.
No hi he tornat a passar; la catifa modernista de segur haurà volat ja. Ignoro si a la glòria o a l’oblit.