Entre tanta grisor tecnològica, tanta modernitat anodina, tanta monotonia diària. L’antídot; un glop de color, una tradició portuguesa, una ceràmica lusitana.
L’elèctrica omple l’eléctrico. La nespresso hi aboca un cafè sol, potent; sense llets ni sucres que esvaeixin l’aroma da Brasileira do Chiado.
No és el mateix prendre-se’l amb vistes a la Praça Luís de Camões que a la Rambla de la Mina, malgrat que per ambdues hi passen tramvies.
El lapse en què em dura a la boca abans d’empassar-me’l és un intens viatge fugaç a Lisboa.
Abans la saudade no em venci els ulls em preparo un segon cafè.
Viatge de tornada; ara sí amb un petit de mos de xocolata, la dosi d’energia necessària per a passar la tarda.
