Corria l’any 2016, mai millor dit que corria perquè va ser l’any en què vaig fer les 4 maratons per celebrar els meus 40. Mitjans de setembre a Oslo, després d’uns dies fent turisme per Noruega, ja érem a la capital en vigília de corre’n la tercera.
Un cop visitat l’imponent ajuntament amb el seu saló on es lliura el Nobel de la Pau -caminant pel port veient com s’enllestia la infraestructura de la marató de l’endemà- vam arribar davant d’un petit pavelló. El Museu dels Nobel de la Pau. Hi vam entrar, un impressionant recull d’exemplaritats que es donen pel bé comú de la humanitat. Et sents petit… i jo què faig?, penses. El cuc se’t queda a dins (ara sé que tot just se’m despertava).
En sortir, la botiga de marxandatge; imants amb frases dels premiats eren a la venda. Aquest va cridar-me l’atenció i des que vam tornar d’Oslo presideix la nevera de casa. Des de fa 3 anys, diversos cops al dia es fa present: “If your dreams do not scare you, they are not big enought” pronunciada per Ellen Johnson Sirleaf; qui fou presidenta de Libèria. La primera dona en arribar a una presidència africana de forma democràtica.
Si els teus somnis no t’espanten, no són prou grans.
La línia de sortida i d’arribada de la marató d’Oslo era just davant. Una mateixa línia, dos significats. Un final és sempre un nou inici. En aquell moment no ho veia, però avui és claríssim. Si Oslo va despertar quelcom dins meu, després de la marató d’Atenes; el cuc va embolcallar-se en un capoll. Sincrònicament vaig prendre l’interès de córrer pel món i vaig començar el meu viatge interior.
Diumenge vinent el Jordi i jo començarem a volar. La crisàlide esdevé una nosa, la papallona és a punt de volar. Com sap que ja està llesta? No ho sé, suposo que com nosaltres els esdeveniments et porten a dir ARA.
Aquest, 1 de setembre, en el nostre 7è aniversari de noces, sota els favors de la recent Lluna Nova a Verge, la papallona esquinçarà la seda i trobarà la flor del saüc a punt per a catapultar la por més enllà de l’horitzó.
El futur ja es materialitza…