Observació i Record: Aquest és els primer exercici que es posa en pràctica a l’Escola d’Escriptura.
Es tracta d’observar la realitat, o tirant també de records passats, filtrant-la de tal manera que de la cosa més trivial, absurda, quotidiana, banal, anecdòtica… o no; en pugui aparèixer una idea que, interactuant amb el bagatge personal i l’estat anímic i mental de cadascú, generi una sèrie d’inquietuds que acabin sent el suficientment dignes o interessants com per a ser descodificades en paraules, i si pot ser amb intenció literària.
Un imput extern -> una idea -> unes neurones inquietes -> una obra. A grosso modo, evidentment.
Doncs bé, navegant per la xarxa he trobat una experiment per d’anul·lar gairebé per complet l’entrada d’estímuls externs: L’experiment Gazfeld.
El nostre cervell, sempre atent, davant la gasiveria dels sentits, comença a flipar, és a dir, a generar-se el seu propi món… El Superjo freudià deu desaparèixer, m’imagino, deixant pas al més profund de la nostra ment.
Una mena de droga natural que enganya la ment sense injectar-se res d’aliè a l’organisme, amb el conseqüent estalvi econòmic en èpoques de crisi com l’actual. És per això que des d’aquí proposo a la profe que ho provi i si el resultat li és satisfactori que ens ho dicti com a deures per a la propera classe.
És clar que la idea generadora ja no provindria de la nostra observació i record de la realitat… Potser estaríem davant d’una Idea Innata, una Idea Realment Original? Oh! En aquesta cas potser encara ho provaré jo abans que ella.