Q. & G.

 

El sistema familiar ha sotragat i ara, a casa, en som un més.  En Quimet ha tingut un germanet sobrevingut.

Vaig arribar amb en Ginger espantat dins del box. Com una cigonya vaig deixar-lo al mig del menjador i vaig fer el mateix ritual que fa 8 anys; limitar-me a obrir la porta i observar els seus primers moviments. Si en Quimet va optar per la cuina, en Ginger va començar per explorar el lavabo.

I a partir d’aquí tot era en mans de l’instint felí.

En Quimet deuria olorar quelcom nou i de recordat; ell a qui van abandonar al carrer dins d’un box amb un altre gat, va baixar a passar revista. En Ginger ja havia anat a la cuina quan en Quimet va entrar al box per ensumar-lo bé.

Aleshores en Ginger miola, en Quimet es posa en guàrdia i el primer contacte visual. Era el moment que havia estat tement/desitjant… Com portaran la mudança des de casa ma mare, un, i la invasió territorial l’altre…

Minuts de silenci tens al passadís; en Ginger de 2 anys espantat, en Quimet de 10, encuriosit. Ambdós desconcertats i jo al mig amb el dia de festa al davant per controlar la situació.

L’amo de la casa acostant-se al nou inquilí (intrús?) i l’altre no sabent cap on amagar-se. El plat de dutxa va ser el primer element comú on van tolerar-se.

Després dos dies de marrameus, corredisses, esgarrapades i esbufecs en Quimet i en Ginger ja menjaven del mateix plat i cagaven a la mateixa safata.

Objectivament la transició ha estat ràpida i exitosa… La convivència dos mascles esterilitzats és més fácil que no pas si fossin famelles, o això em diuen.

El que sí veig és que el control del territori segueix de forma soterrada —a vegades no tant— entre un sènior i un júnior, malgrat les estones de relax conjuntes són cada cop més freqüents.