Aquest matí els arbres han aparegut encara amb totes les garlandes que durant el dia d’ahir es van anar abillant. Els contenidors ja han tornat obedients als seus llocs després d’una jornada de descontrol on la majoria jeien per terra de qualsevol manera de tan emborratxats d’aire com anaven.
Moltes voreres encara es mantenen vetades als vianants. Una cinteta de plàstic acolorida encercla els panots amagats per una trencadissa de vidres, uralites, totxos… àdhuc trossos de façanes i murs que van caçar més d’un cotxe aparcat.
Dels diferents cadàvers que esperen la brigada municipal corresponent enmig dels nostres carrers, dos són els que m’han cridat l’atenció.
Ei! Els arbres mutilats.
Alguns van deixar anar brancam, una poda ràpida i maldestre, un mal menor si els comparem amb els grans exemplars que han estat arrencats de soca-rel; faigs, acàcies, palmeres i pins… Passejant per la Diagonal he vist un mur enderrocat i he pogut veure per primer cop sencer el tronc d’aquella figuera amb el seu jardí abandonat ara tan a l’abast de tothom… i sense voler fer-li el salt m’he recordat d’aquell pi d’Empúries. Quants dels seus germans, bregats en mil i una tramuntanades, no hauran esdevingut ara una ruïna també?
Ui! Les promocions immobiliàries.
Molts rètols i cartells anunciant la venda de pisos, això sense comptar-hi els anuncis de particulars, fa molts mesos que tenen la moral ben baixa. Segurament deuen ser un dels objectes més inútils que es poden trobar a dia d’avui pel carrer. Ningú compra i cada cop són més els que en venen. Cansats i insatisfets des de fa tants mesos molts d’aquests han aprofitat la ventada d’ahir per acabar amb la seva penosa existència que recorda temps propers de vaques massa grasses i de diners sospitosos de tan fàcils.
El vent ha encalmat, la ressaca passarà aviat.
L’arbrat es refarà i se’n plantarà de nou.
Els pisos… per ells; la ressaca serà doble, i sense gel.