No em pensava pas aparèixer en la nova campanya publicitària de Tram. Volien un treballador de cada departament. La gravació era a prop de casa —gairebé tot el dia—, vaig apuntar-m’hi , van triar-me i ara estic encastat en algunes parades i passejant-me vinilitzat en alguns tramvies.
La imatge centra l’atenció en la usuària. El protagonisme és d’ella, clara i tranquil·la i darrere seu tots nosaltres tenint-ne cura. La idea és bona, sobretot pel que fa a la meva feina. Si bé el viatger veu a diari conductors, inspectors, personal de manteniment i seguretat; la resta de treballadors passem inadvertits malgrat hi puguin tenir algun contacte puntual.
En el meu cas emergir de la fosca com a la foto és cert, sóc invisible, com a molt alguna curta conversa per l’intèrfon d’emergència. La meva feina —en principi, intangible—hi és.
Com sempre en aquests casos només es veu la punta de l’iceberg de gairebé un dia de sessió fotogràfica. Trobo que al vídeo surto prou bé, per què a la foto… Hores i hores de postures per acabar veient-me incrustat amb photoshop.