Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.
M’imagino que aquest aforisme deuria inspirar l’actual campanya de promoció de la lectura i del món editorial en català impulsada conjuntament pels departaments de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears.
Si la gent no va a cercar els llibres, els llibres surten a cercar lectors… L’eslògan? Tasta’m.
La idea és simple i encertada. Un fragment d’una obra literària, normalment el principi d’una novel·la, tot i que també hi ha algun conte o recull de poemes, en format de llibret; molt similar a un tríptic. Un tastet per inocular el cuquet de la història… i que el lector en vulgui saber més… Com segueix?
El lloc també està ben trobat: El transport públic, on hi ha el màxim de consumidors potencials. Temps mort en desplaçaments que molts aprofiten per llegir el diari, cada cop més de gratuïts, algun llibre, revistes… i segons a quines hores, es dorm o es desperta a cop de música a tot volum… Estacions de ferrocarril, metro, d’autobusos de Catalunya i de les Illes; en el nostre cas, dins del tramvies, tenen estratègicament col·locats uns petits mostradors plens de fulletons àvids de ser fullejats.
Una iniciativa lloable i que recolzo fermament. Però crec que parteix d’una realitat, no m’atreveixo a dir que sigui falsa, però sí força qüestionable; Que la població sap llegir… o més ben dit; Que la gent entén el que llegeix.
Com es vol pretendre que gaudeixin d’un tast de Lluïsa Forrellad i del món tan apassionant que magistralment retrata a Retorn Amarg si a l’indicador frontal del teu tramvia posa en lletres ben grosses: T5 Glòries
I et vénen, de cara, i gosen preguntar-te: Aquest tramvia va a Glòries?