met.cat

L’ultimàtum judicial contra el català va ser tema de conversa. Va ser curt, tots estàvem d’acord i no volíem fer-nos ni mala sang ni que se’ns indigestés el sopar de divendres passat. Tema sobadíssim, molt cansat i que amb un Estat propi s’arranjarà de cop.

Una de les convidades a taula era mestra i va explicar-nos que en les entrevistes amb els pares usa sempre el català. Deia que els pares dels fills nouvinguts són els primers interessats en què els hi parli. Com que els fills són educats en català, els pares també volen aprendre’l per ajudar-los en els estudis.

Si la LEC ja preveu l’ús del castellà si els pares ho sol·liciten, no entenc aquest encabronament amb la immersió lingüística i l’enèsima croada contra la llengua.

No serà, digueu-me malpensat, que un grapat de pares exercint un bilingüisme unidireccional, és a dir trampós, s’excusen en els seus fills per no haver d’aprendre la llengua del país?

Per què només defensen el dret de ser escolaritzats en castellà i no en amazic, urdú o romanès, per exemple? El trauma, els prejudicis i el problema el tenen aquests pares i no els seus fills.

I ja posats, per què la interlocutòria del Tribunal Superior de Justicia(!) de Cataluña(?) només està redactada en castellà?