|
És una fotografia que vaig fer ja fa uns quants anys però que encara avui segueix trencant el gris insípid d’un talús de la Ronda de Dalt a la sortida del metro de Montbau.
Una obra mestra repensada per un anònim que la regala generosament a la ciutadania. Casualment jo hi vaig passar, m’hi vaig aturar i... clic.
Per què li vaig fer la foto? Sincerament, ara no me’n recordo.
Per por a què l’esborressin? Per immortalitzar-lo? Per què tenia el semàfor en vermell? Perquè feia poc que tenia la digital? Perquè va suggerir-me alguna cosa?
No ho sé... Només sé que em va agradar... motiu més que suficient, crec.
I ara vull compartir amb tu aquell clic tan humil i inaudible, que va ser esclafat sense contemplació pel brogit constant i accelerat de la ronda.
La cultura a l’abast de tothom, gratuïtament... per millorar-nos.
Crec que és una bona metàfora del que vol ser la filosofia 2.0 i, és clar, per donar-te la benvinguda.
Aquí tens una carta de navegació, per si vols seguir explorant per casa meva:
-Inici. Ni més ni menys que la plana d’acollida on ets ara mateix i on pots suggerir-me canvis i millores.
-Qui sóc? Quatre mots per saber qui hi ha rere la pantalla.
-Tal com raja. Els esdeveniments del nostre món passats pel meu humil sedàs.
-Propera parada... Podríem considerar-la com una derivada de l’anterior. Les anècdotes del tram viscudes en primera persona o bé pels companys de feina... a voltes divertides, a voltes àcides...
-En un clic. La galeria fotogràfica; on cada instantània té la seva petita gran història...
-Enllaços. El port de sortida del blog. Un reguitzell d’adreces de temàtica diversa i heterogènia us suggereixen noves travesses per si no sabeu per on seguir navegant...
M’agradaria tornar-te a veure.
Sóc conscient que per això caldrà que el web t’ofereixi continguts interessants per tal que sempre que naveguis per la xarxa tinguis present el met.cat com un port on fer-hi escala i amarrar-hi quan et plagui...
Bon viatge,
...i arreveure!
Jaume. |