-
Un dia que mare i fill passejaven pel soc, Baibars es va aturar per admirar un arc.
Rabih Alameddine
Aquesta frase m’ha dut de corcoll un parell de dies.
La vaig llegir cap al final de la pàgina número cent seixanta-quatre de la traducció catal...
-
Una conversa molt transcendent dauria tenir aquesta veïna ―per què sembla ser que és una dona, oi?― per a no seguir guaitant la plaça des de les priviliegiadíssimes vistes del seu balconet.
Quanta història no haurà vist ella des d’allà da...
-
La moto surt just quan el ninotet verd es torna vermell. El disc roig, segueix en roig, però ella s’hi llença. Frena bruscament per no estampar-se contra l’autobús; el 6, que apura el tricolor per arribar a la parada buida de gent.
Torna a acceler...
-
Hi ha dues coses que sempre m’encurioseixen i alhora em desesperen dels diaris; Les cartes del lectors ―on molts cops es manifesta la desinformació de qui les remet― i els comentaris que es fan en les seves edicions digitals, moltes vegades sense c...
-
Un noi d’uns vint-i-pocs anys em comenta a la parada de Sant Roc que la màquina expenedora està fora de servei i no pot comprar el bitllet. Li pregunto si ja ho ha provat a la de l’altra andana, i em diu que tampoc funciona... En aquestes que el sem...
-
Aquest matí els arbres han aparegut encara amb totes les garlandes que durant el dia d’ahir es van anar abillant. Els contenidors ja han tornat obedients als seus llocs després d’una jornada de descontrol on la majoria jeien per terra de qualsevol m...
-
Iglús de paper abocant confeti per a tothom.
Llaunes d’espàrrecs jugant enmig dels passos de vianants.
Arbres engalanant de carnaval les seves branques en ple hivern.
Grans cubs de vidre oferint barra lliure enmig del carrer.
...
-
D'Empúries em va seduir la muralla de pins emmerletada de verd que fou alçada per protegir les ruïnes clàssiques dels cops d'humor de la Mediterrània.
Els pins, arrelats ben a prop de les pedres mil·lenàries, s'impregnen d'històries oblidades, le...
-
Escolteu.
Permeteu-me ser el vostre déu.
Deixeu que us dugui en un viatge que ultrapassa la imaginació.
Deixeu que us conti una història.
El temps, la quarta dimensió, és en ell mateix immaterial, però es percep. És una de les meves obses...
-
Observació i Record: Aquest és els primer exercici que es posa en pràctica a l’Escola d’Escriptura.
Es tracta d’observar la realitat, o tirant també de records passats, filtrant-la de tal manera que de la cosa més trivial, absurda, quotidiana,...
-
Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.
M’imagino que aquest aforisme deuria inspirar l’actual campanya de promoció de la lectura i del món editorial en català impulsada conjuntament pels departaments de Cultura de la Generalitat ...
-
Ara fa una setmana d’un partit de futbol. Aquest matx s’ha fet tristament famós perquè un dels equips va ser apallissat per l’altre, i no esportivament parlant perquè un jugués millor que l’altre; No, simplement l’equip estomacat estava form...
-
Des de dalt La Flèche, Bordeus s'extén amb la seva magnificència deixant-se acaronar per una Garona que ja flueix segons el ritme de les marees. L'espectacularitat de Saint Michel empetiteix davant del seu massís campanar i et permet ser espectador de...
-
Estirat al sofà, amb trencadissa de miralls a les mans, rumio si hauria d’anar a l’Ateneu.
La conferència d’aquesta tarda m’atrau, però m’imagino el que es dirà... res de nou que ja no sàpiga... M’amarga aquesta sensació de suficiència...
-
Sempre que vaig al supermercat a fer intendència intento fer una compra d’un cert volum per no haver d’anar-hi cada dia i així omplo el carro i evito l’ús de bosses de plàstic.
Fent cua sempre es pot fer un estudi sociològic del que compra c...
-
Aquest matí de dilluns m’he llevat amb ganes de fer coses. Començar la setmana amb un dia festiu sabent que la resta del món treballa, ajuda a aprofitar el dia i a esprémer el rellotge.
Ho tenia clar; havia de tallar-me els cabells i anar a compr...
-
A prop de casa hi ha una figuera que segueix viva en un pati oblidat.
Víctima d’una heura egoista que s’enfila amunt per la seva escorça grisa i cansada. Estoicament suporta l’arrebossat de fulles invasores que l’asfixia i li amaga les branque...
-
Ahir vaig anar al Teatre Lliure i, sincerament, la primera experiència teatral d’enguany, una coproducció amb el Teatro de la Abadía de Madrid, m’ha deixat un regust agredolç.
...
-
Han sortit del refugi a mig dinar. Des del centre d’emergències els han vingut a recollir amb l’helicòpter que ara sobrevola la cara sud de l’imponent Carlit.
No hi ha temps per perdre, la fosca de la nit s’abatrà aviat aquest vespre de finals...
-
El verd ufanós retallat al blau, el cel mig enteranyinat que difumina l’inabastable horitzó, el paisatge d’impressió que s’entreveu rere l’arbre que vigila la caiguda vertical fins al riu... o no, res del que es veu a la fotografia va originar-...
