-
La pregunta més freqüent que em feien, ara fa cinc anys, quan va es va inaugurar el servei era com demano parada? Quan explicava que no calia perquè ens aturem a totes les parades, com el metro, la gent gran no les tenia totes. Aleshores et parlaven de...
-
M’he acabat un dels llibres que van regalar-me per Sant Jordi. Crònica de la Independència de la periodista argentina Patrícia Gabancho. Us el recomano, sigueu o no partidaris d’una Catalunya sobirana, la imaginació i la ironia que gasta s’ho va...
-
Puig i Cadafalch va guarnir la Casa Ametller amb mil i un detalls. Entre ells unes rajoles que del pati de cavalleries van conquerir les voreres de mitja ciutat i un Sant Jordi matant el Drac a l’entrada principal.
La casualitat, o el destí, han...
-
Per Sant Jordi sempre he estat un actor anònim, un personatge més creant atmosfera al carrer, passejant, badant, gaudint de l’ambient, de la ciutat, de la vida al carrer... Triant roses i remenant llibres, el típic Sant Jordi de lector. Enguany, oh v...
-
Diu la tradició que al segle XV les dones de Barcelona celebraven el dia dels enamorats acudint, cada 23 d’abril, a oir missa a la capella que el patró de Catalunya té al Palau de la Generalitat. En sortir rebien una rosa com a obsequi. La tradició ...
-
*Conte guanyador de la Segona Edició dels Premis a la Creativitat en la categoria d´Escriptura Creativa del Club TR3SC
Fa una ràpida llambregada a banda i banda només obrir la porta de casa. Cap ombra no es mou sota la cortina d’aigua que fa ...
-
El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va despenjar-se aquesta setmana amb unes declaracions on assegurava que si la situació econòmica seguia deteriorant-se, la destrucció de llocs de treball mantindria la virulència dels darrers mesos, i cada c...
-
Ni la del pollastre a l’ast, ni la del bistec volta i volta, ni la del moixi-moixi, ni cap altra tècnica coneguda ―no dopant― per la humanitat no se m’ha mostrat efectiva a l’hora de retornar-me als dominis de Nox i d’Himnos.
...
-
Des de les restes de l’església de Sant Miquel, coneguda popularment com el Castell, el campanar de l’església de Fraga esguarda la fèrtil vall del Cinca als peus dels àrids contraforts dels Monegros. Aquesta vall tan plena de vida als peus d’un...
-
La Setmana Santa alenteix el ritme frenètic de la ciutat. Només el fet que no hi hagi escoles aigualeix l’hora punta del matí; sense nens, els autocars escolars i els tot terrenys conduïts pels soferts pares i mares, la circulació esdevé més flu�...
-
Diumenge passat es va inaugurar oficialment la nova Plaça de Lesseps després d’anys d’obres i de polèmiques amb els veïns que van motivar modificacions al projecte aprovat. La plaça ha millorat, cosa gens difícil si sabem d’on veníem. Però t...
-
Em va agradar la distorsió que la realitat patia en reflectir-se en aquesta figura. Era una mena d’astre, satèl•lit, o cos estel•lar suspès del sostre del Palau de Vidre del Parque del Retiro a Madrid.
Jo estava rere la porta columnata del c...
-
Ens passem la vida preocupats pel futur. Estudiem, estalviem, fem un pla de pensions, fem esport, ens cuidem, contractem assegurances de vida pel dia de demà... Cada dia la vida ens dóna una experiència nova i sempre pensem que a l’aprendre-la ens se...
-
Ja des del primer dia en què vaig començar a conduir el tramvia vaig ser conscient del magnetisme que aquest exerceix en les criatures que se’l queden mirant embadalits, a fora des del carrer, o observant-te rere el vidre de la cabina quan són dins. ...
-
Les germanes Ermessenda Rodríguez i Esmengarda Rodríguez entren al caixer de la caixa. Senda, com així anomena Esmengarda la seva bessona, deixa una bossa de plàstic del Superdiscount plena a vessar damunt l’expenedor de bitllets. Senda troba massa....
-
En Jaume Cabré va escriure a L’ombra de l’eunuc: "...el rumor que els tramvies havien de desaparèixer perquè una màquina amb remolc només podia dur tres-cents passatgers i en canvi un autobús podia arribar fins als noranta ciutadans i el petroli...
-
Ja vaig parlar-vos d’en Papitu, el colom que sempre dorm al pati interior de casa i que dóna directament a la finestra del meu lavabo. L’hem batejat així en honor al canari flauta d’en Ferran Monegal; però que quedi clar que aquest és de carn ...
-
Veient l’estat del món, molts són els que pensen que l’extinció de l’ésser humà fóra el millor que podría passar-li al planeta. Segons aquesta teoria, eliminant la darrera espècie que ha arribat a trepitjar l’escorça terretre, la natura p...
-
Dissabte passat vaig anar a la deixalleria, sí anar i no tornar, perquè no vaig adreçar-me a la de la Vila Olímpica que com ja sabeu està tancada per obres d’ampliació, ni a la del Fòrum que put més la depuradora que té al costat. Vaig anar a l...
