met.cat

Aquesta dita (traduïda lliurement by the face del castellà; si algú sap com n’és la versió catalana agrairia que m’ho fes saber) també té raó. Si no n’hi havia prou amb el què havia comentat anteriorment; la recessió econòmica i la crisi del model energètic, la nostra opulenta societat ha de prendre seriosament consciència de la crisi medi ambiental que poc a poc va manifestant-se.

Des que el senyor Watt va revolucionar Anglaterra amb la seva màquina de vapor ara fa més de cent cinquanta anys l’atmosfera ha anat afartant-se de diòxid de carboni, principalment però no en exclusiva, en una progressió geomètrica que ha afectat el percentatge d’aquest gas en l’atmosfera a mesura que la revolució industrial va anar conquerint tots els racons del planeta.

Sense el CO₂ el nostre planeta no gaudiria dels 20ºC de mitjana que permet el desenvolupament de la vida, i és evident, doncs, que una major presència d’aquest gas a l’atmosfera comporta un augment de la temperatura mitjana global. En principi aquest augment no té perquè ser perjudicial per a la vida, de forma natural aquesta presència ha anat variant al llarg de la història; les erupcions volcàniques per exemple aboquen a l’aire tones i tones d’aquest i d’altres gasos que afecten el clima. El Krakatoa o el Pinatubo en són uns bons exemples. Ara bé, aquestes són aportacions puntuals que el planeta (atmosfera + oceans) assimila sense gaire conseqüències més.

El problema apareix quan l’homo sapiens es posa a cremar el CO₂ emmagatzemat durant milions d’anys sota l’escorça terrestre per a produir l’energia que demana la societat que ha organitzat: Petroli, gas natural, carbó... són reserves de diòxid de carboni curosament enretirats de la circulació i que en el darrer segle i mig s’ha tornat a posar en acció. La natura reacciona i el clima de totes les latituds se’n ressenten, canvien... Hi aquí fa anys va aparèixer un debat que: Hi ha canvi climàtic? A dia d’avui ningú, amb dades científiques a la mà, el discuteix.

Doncs si és cert que al llarg de la història el clima ha anat canviat, per a què preocupar-nos? Doncs cal preocupar-nos perquè el problema no rau en el canvi en sí, sinó en la rapidesa en què aquest s’està donant. Les espècies vegetals i animals necessiten un temps d’adaptació a les noves característiques climàtiques, que a la pràctica és un desplaçament a latituds superiors de les franges climàtiques mundials. I aquesta adaptació a nivell de terra és més lenta del que ara s’està donant a l’atmosfera. Resultat, pèrdua de biodiversitat que afectarà la nostra supervivència com a espècie: Menys plantes i menys animals significa menys varietat alimentària per a una població de milers de milions de persones que també es desplaçaran en recerca de zones que es puguin conrear, alimentar bestiar i on la presència d’aigua no escassegi.

En aquest món tot està interrelacionat: El sistema capitalista funciona sota la (il·)lògica de la depredació creixent dels recursos naturals obtenint l’energia basada en la crema de combustibles fòssils no renovables que aboca a l’atmosfera un càncer que a més de perjudicar la salut de la població també enverina el planeta. La cosa és clara: Ara que el nostre model econòmic dóna clars senyals d’esgotament, cal repensar la nostra manera de viure. Invertint en noves tecnologies per aprofitar les energies renovables l’economia tirarà endavant i la salut del planeta se’n beneficiarà.

Sense ganes de ser catastrofista; les ventades dels darrers dies, els temporals marins de violència desconeguda, les sequeres cada cop més llargues seguides de pluges desbocades... no són símptomes de què l’atmosfera està malalta?

Comentaris (2)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari