met.cat

El semàfor d’una de les cruïlles més concorregudes de la ciutat ha tombat a verd i un fotimé de persones ens hem llençat a la conquesta de l’altra vorera; com quan comencen les rebaixes del centre comercial que presideix justament aquella cantonada.

Reconec que sóc dels que farien podi en cas que algú donés medalles als tres primers creuadors del pas de vianants, però això no treu que avui m’hagi sentit com un electró indefens enmig d’un reactor nuclear a tota potència. Un campi qui pugui que es repeteix cada "x" minuts al llarg de tot un dia. De bojos!

Si tingués accés a una de les finestres de Fontanella em passaria el dia xalant tot intentant esbrinar els mecanismes pels qual els constant i interminables exèrcits lúdico-comercials d’ambdós semàfors no s’envesteixen al bell mig del carrer i aconsegueixen prendre l’altra vorera sense més conseqüències:

Com un pim pam pum, l’inesperat gir de la dona ben carregada d’ofertes de la sisena planta inicia les hostilitats i em fa afluixar el pas obligant-me ¿de debò que m’hi obliga? a esquivar-la per l’esquerra mentre algú sord d’iPod m’avança per darrere aprofitant l’escletxa que ha aparegut entre el iaio del bastó i el nét rebec que han entorpit la cursa desbocada de l’executiu que tot i fent tard arribarà abans a l’andana que el seu rodalies.

L’estampida es desenvolupa caòticament ordenada, compartint la contrarellotge abans els leds no es ruboritzin i la calçada, de nou, rugeixi pudent a gasolina i decibels. Aleshores, d’altres zebres esperaran a ambdues vores del riu d’asfalt que el curs s’encalmi tot esguardant mútuament els espècimens que amb el proper verd (d’esperança de no ser devorades per les bèsties que habiten el riu turbulent) competiran per ocupar, amb agilitat i abans que la resta, l’estret espai del pont de troncs impresos en l’asfalt.

La fauna urbana; tot un món:

Verd i vermell deixen fluir poèticament el caos sobre una alternança de positius i negatius.

Un teclat que sona a talons i corredisses però que no és res més que un gegantí codi de barres que mena el ramat a la manera anglesa...

Comentaris (3)

Montse diu:

	... Ostres! per un moment m'hi he vist abocada al trànsit desmesurat de gent amb pressa i mira que deu fer ben be un parell d'anys que no trepitjo Barcelona. M'ha agradat la descripció.
	Abús Vot - Vot +

febrer 18, 2009
Vots: +1

Jaume diu:

	... M'alegro que t'hagi agradat i que hagis palpat l'atmosfera de la cruïlla. És el que intentava i em dono per satisfet.
	Abús Vot - Vot +

febrer 20, 2009 | url
Vots: +0

Muriel diu:

	... Quina prosa, noi, això és el que anomenem "ulleres d'escriptor" De la cosa més petita, fer-ne una de ben grossa. Petit moment, immensa literatura.
	Abús Vot - Vot +

maig 25, 2009 | url
Vots: +0

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari