CARNAVAL
Aquesta matinada el tramvia ha estat envaït per un eixam d’abelles Maia (la dels dibuixos animats alemanys i no d’origen precolombí). Han picat totes. A mi no, sort de la porta de cabina, sinó a la validadora, que a quarts de sis del matí s’haurà despertat del seguit de fiblades que no esperava rebre. L’eixam anava menat per l’abellot major [vés que no fos el Reis Carnestoltes] que amb un megàfon deia coses indesxifrables (excés de nèctar escocès?), però segur que eren divertides perquè les abelles reien i pul·lulaven al seu voltant.
A la mateixa parada, per una altra porta, ha pujat també un grup de Cromanyons bastant més pacífics... S’han dedicat a roncar fins que el zumzeig de les abelles sortint a Espronceda els ha advertit que es quedaven sols. Els ha costat reaccionar; han acabat baixant a la següent parada i han canviat d’andana...





