SI NO VALIDES, NO FUNCIONA
dimarts, 17 de març de 2009 12:12 | 
| 
―Per què pagues si no baixem? ―li vaig preguntar el primer dia.
―Perquè hem arribat al final ―em va dir―. A partir d’ara, és com si el tramvia comencés un altre viatge. Si no paguéssim, podríem passar tot el dia dalt del tramvia amb tan sols un bitllet i això no seria just. ―I, després d’una pausa, conscient del seu paper d’educador, va afegir―: Són les petites coses com aquesta les que fan que la societat rutlli.
Aquest fragment se’m va quedar gravat quan el vaig llegir i m’he adonat que va perfecte per parlar de l’enèsima campanya contra el frau al transport públic, en aquest cas per part de TRAM amb que es vol sensibilitzar als usuaris de la necessitat de validar sempre el seu títol de transport cada cop que es puja al tramvia.
Molta gent que fa l’enllaç venint del metro o el bus no valida tot i dur la T-10, creu que havent “pagat” un cop ja no cal... doncs, no. Sí que cal. Una cosa és comprar (pagar) el títol i l’altre validar-lo (picar-lo). Encara que tothom els faci servir com a sinònims, no ho són pas.
El Sistema Tarifari Integrat és el gran desconegut de la ciutadania tot i permetre el transbordament “gratuït” entre els diferents operadors de transport públic, que sí és el que tothom coneix i entén.
Abans de la seva instauració cada transport tenia les seves tarifes i la nostra amiga T-10 havia de ser compulsada cada vegada i es descomptava en un viatge cada cop, encara que es fes transbordament. Un trajecte utilitzant dos mitjans de transport significaven 2 viatges. Us en recordeu? Així cada operador recaptava i controlava directament els seus ingressos.
Amb l’adopció del sistema integrat la cosa va canviar per a tothom. Integrat significa que hi ha un ens superior, l’Autoritat del Transport Metropolità, que s’encarrega de coordinar i recaptar directament els diners dels títols de transport ja que ara les tarifes són úniques per a tots els transports. Una caixa única que permet comprar una T-10 al metro i fer un transbordament al tramvia sense penalitzar l’enllaç. Els diners no se’ls queda el metro i es viatja gratis al tramvia, això significaria la ruïna per a moltes empreses i d’aquí la importància de validar sempre. Els diners de la nostra T-10 se’n van a l’ATM que després rebrà totes les validacions dels diferents transports i repartirà proporcionalment els diners de la T-10 entre el metro i el tramvia, o les rodalies o l’empresa d’autobusos de Granollers, per exemple. Però el transbordament no és gratuït; el preu d’aquell viatge que ara no se’ns descompta l’assumeix l’administració, és a dir, tots nosaltres i no el viatger directament.
Per tant si no es valida es degrada el servei; no tant pel fet de viatjar de ranc, sinó perquè estadísticament el transport no té l’ús esperat i per tant les possibles millores via inversions no arribaran. Si contemplem que qui habitualment defrauda és qui a més gaudeix fent vandalisme; les pèrdues es multipliquen. És evident que el transport públic és deficitari de per sí i el que no es cobreix via tarifes s’acaba de sufragar amb diner públic, però dins d’uns límits. Si se superen, és quan una línia d’autobús, per exemple, se suprimeix. Un transport públic que fos gratuït sortiria car. Sempre l'acabaríem pagant.
I estic convençut que la immensa majoria de la gent desconeix també que el bitllet és a més el comprovant que dóna dret a l’assegurança del viatger per si mai passés res...
Però bé, tot i la bona voluntat d’aquesta campanya no crec que canviï gaire la situació actual, perquè els que no validen veuen com el servei sí segueix funcionant... Enduriment de la llei com ja es preveu? Augment de les sancions? Més campanyes? ... Què caldria fer a part d’educar des de petits que coses com validar, metàfora de civisme, fan que la societat rutlli?
―Perquè hem arribat al final ―em va dir―. A partir d’ara, és com si el tramvia comencés un altre viatge. Si no paguéssim, podríem passar tot el dia dalt del tramvia amb tan sols un bitllet i això no seria just. ―I, després d’una pausa, conscient del seu paper d’educador, va afegir―: Són les petites coses com aquesta les que fan que la societat rutlli.
Aquest fragment se’m va quedar gravat quan el vaig llegir i m’he adonat que va perfecte per parlar de l’enèsima campanya contra el frau al transport públic, en aquest cas per part de TRAM amb que es vol sensibilitzar als usuaris de la necessitat de validar sempre el seu títol de transport cada cop que es puja al tramvia.
Molta gent que fa l’enllaç venint del metro o el bus no valida tot i dur la T-10, creu que havent “pagat” un cop ja no cal... doncs, no. Sí que cal. Una cosa és comprar (pagar) el títol i l’altre validar-lo (picar-lo). Encara que tothom els faci servir com a sinònims, no ho són pas.
El Sistema Tarifari Integrat és el gran desconegut de la ciutadania tot i permetre el transbordament “gratuït” entre els diferents operadors de transport públic, que sí és el que tothom coneix i entén.
Abans de la seva instauració cada transport tenia les seves tarifes i la nostra amiga T-10 havia de ser compulsada cada vegada i es descomptava en un viatge cada cop, encara que es fes transbordament. Un trajecte utilitzant dos mitjans de transport significaven 2 viatges. Us en recordeu? Així cada operador recaptava i controlava directament els seus ingressos.
Amb l’adopció del sistema integrat la cosa va canviar per a tothom. Integrat significa que hi ha un ens superior, l’Autoritat del Transport Metropolità, que s’encarrega de coordinar i recaptar directament els diners dels títols de transport ja que ara les tarifes són úniques per a tots els transports. Una caixa única que permet comprar una T-10 al metro i fer un transbordament al tramvia sense penalitzar l’enllaç. Els diners no se’ls queda el metro i es viatja gratis al tramvia, això significaria la ruïna per a moltes empreses i d’aquí la importància de validar sempre. Els diners de la nostra T-10 se’n van a l’ATM que després rebrà totes les validacions dels diferents transports i repartirà proporcionalment els diners de la T-10 entre el metro i el tramvia, o les rodalies o l’empresa d’autobusos de Granollers, per exemple. Però el transbordament no és gratuït; el preu d’aquell viatge que ara no se’ns descompta l’assumeix l’administració, és a dir, tots nosaltres i no el viatger directament.
Per tant si no es valida es degrada el servei; no tant pel fet de viatjar de ranc, sinó perquè estadísticament el transport no té l’ús esperat i per tant les possibles millores via inversions no arribaran. Si contemplem que qui habitualment defrauda és qui a més gaudeix fent vandalisme; les pèrdues es multipliquen. És evident que el transport públic és deficitari de per sí i el que no es cobreix via tarifes s’acaba de sufragar amb diner públic, però dins d’uns límits. Si se superen, és quan una línia d’autobús, per exemple, se suprimeix. Un transport públic que fos gratuït sortiria car. Sempre l'acabaríem pagant.
I estic convençut que la immensa majoria de la gent desconeix també que el bitllet és a més el comprovant que dóna dret a l’assegurança del viatger per si mai passés res...
Però bé, tot i la bona voluntat d’aquesta campanya no crec que canviï gaire la situació actual, perquè els que no validen veuen com el servei sí segueix funcionant... Enduriment de la llei com ja es preveu? Augment de les sancions? Més campanyes? ... Què caldria fer a part d’educar des de petits que coses com validar, metàfora de civisme, fan que la societat rutlli?
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 1084
Comentaris (3)
carme
diu:
|
... Totalment d'acord amb el que dius. L'única solució clara és educar des de petits, i no se me n'acudex cap més, perquè sempre que ho he dit a algú de jove o més gran no m'han fet ni cas i continuo veient molts com algú salta les barreres de validació, en aquest cas per no pagar, evidentment. |
|
Lectora corrent
diu:
|
... Ahir al matí, a l'estació de metro de plaça Universitat, un grupet d'escolars (màxim 6 anys) anaven amb quatre mestres. Un mestre va començar a explicar que, per viatjar amb metro, calia pagar, i preguntava a les tres mestres si duien diners, perquè ell havia oblidat els seus diners a casa. Totes deien que no i ell els deia "doncs no podrem agafar el metro". Cares tristes de la mainada, i a una nena ja se li escapaven les llàgrimes- Aleshores el mestre remena les seves butxaques i diu: "Ves per on, no portem diners, però tinc unes quantes targes per viatjar en el metro que vaig comprar fa uns dies..." Cares alegres de nou i aleshores els ensenyaven com havien de fer-ho: dues fileres, per no ocupar més que dues barreres d'entrada, i cada criatura validava la tarja. Se'n van anar molt contents i sabent que el metro és un servei per al qual cal pagar. |
|
Jaume
diu:
|
... El que deiem, educació des de petits. També estaria bé que es fessin més jornades de portes obertes per donar a conèixer com funcionen tots els equipaments públics a la societat per tal que els valori; transport públic, clavagueram, escoles, hospitals... Però sempre hi haurà "llestos"... i aleshores potser cal augmentar les sansions que afceten als defraudadors... Crec que al tramvia de Tenerife la multa per viatjar sense bitllet és de 400, sí; 400€. per pensar-s'ho, oi? |
|
Escriure un comentari
Darrera actualització (dimarts, 17 de març de 2009 12:25)
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009