¡TRANVÍA EN ESPAÑOL!

dijous, 19 de març de 2009 16:02 |

Li ha passat aquest matí a un inspector. Ha pujat a un tramvia per demanar els bitllets als viatgers però s’ha trobat amb un home que s’hauria llevat amb el peu esquerre:

―Bon dia...
―¡Estamos en España y a mi me habla en español!

Tant ell, com l’altre inspector i els dos segurates s’han quedat de pasta de moniato quan encara no eren ni les vuit del matí... Però tot i les ganes de brega cap dels quatre no han deixat que la cosa sortís de mare. L’inspector l’ha intentat raonar-hi dient-li que ell estava parlant una de les dues llengües oficials... però res; l’home li ha respost... en francès! Donant a entendre que el català és un idioma estranger... i que si ell se li adreçava en català ell parlaria en francès o com li donés la gana.

Flipant i més venint d’una persona políglota castellà/francès... Coi, que el català és llengua pont entre aquestes dues!!! Però res... Al final han acabat per passar d’ell, deixant-lo per impossible. L’individu ha baixat a la Central Tèrmica del Besòs; Vejam si li baixen els fums!
D’aquí es desprèn que el poliglotisme del viatger no era el problema, sinó l’obtusitat mental de què ha fet gala a primera hora d’avui. O el que és el mateix; una cosa és tenir estudis i una altra és ser intel•ligent i saber-los aplicar.

Quan m’ho ha explicat al cap de poc d’haver passat li he dit el mateix que els meus companys; en aquetes situacions és impossible el diàleg i que cal seguir fent el millor que puguem la nostra feina passant de qualsevol provocació; que aquet home ha de viure amargat: Ell té tot el dret de parlar en castellà però no pot obligar-te a tu a canviar de llengua, és clar que si li ho hagués demanat l’inspector hauria canviat al castellà, no pas per renúncia a la llengua, sinó perquè està treballant en un transport públic i cal adaptar-se a la llengua del client; però és que en aquest cas no hi hagut ni la mínima educació exigible...

Això m’ha tornat a la ment perquè ara he llegit un interessant article de Patrícia Gabancho, periodista argentina afincada a Catalunya, d’on destaco una reflexió que s’ajustaria al viatger d’aquest matí:

"El monolingüisme castellà, una o dues generacions després, ja connota ideologia, adscripció o costum, que sempre és escassa flexibilitat i poca apetència cultural."

El viatger, però, havia validat correctament el seu títol de transport. Llàstima! a l'inspector li hauria agradat multar-lo... però m’ha assegurat que si el torna a trobar-se’l se li tornarà a dirigir en català, i això que els quatre treballadors que s’han vist implicats en aquest desagradable incident són castellanoparlants.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 870

Comentaris (2) add comment

carme diu:

	... Aquest teu blog, és una casa gran i polifacètica... m'hi perdo una mica, però a tot arreu on em perdo hi ha coses interessants. Aniré viatjant, d'una banda a l'altra, si em vols en el teu tramvia virtual... Fimns aviat.
	Abús Vot - Vot +

març 20, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Encara que et perdis, l'important és que t'acabis trobant, i si és a gust, molt millor; Carme!
	Abús Vot - Vot +

març 20, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat