QUINS TRES LLIBRES...

dimarts, 24 de març de 2009 15:14 |

Quins tres llibres t’enduries a una illa deserta?

He perdut el compte de vegades que he sentit aquesta pregunta; la darrera vegada l’he llegida quan el protagonista de la novel•la que m’he acabat aquest migdia (i que us recomano) ho pregunta a la seva esposa que pateix una malaltia degenerativa. Ell, que ha decidit liquidar la seva ingent biblioteca feta a base de suor i estudi durant tota una vida. La dona li respon que amb clàssics (dels de debò; Grècia i Roma) ja faria.

I vés per on, que jo també m’he preguntat seriosament per primera volta quins tres llibres m’hi enduria. No sóc amant de relectures, tot i que molts cops fullejo els llibres cercant aquella frase que em va quedar gravada a foc i recuperar-la literalment. Per tant, per què hauria d’endur-me res que ja hagi llegit, si tindré tot el temps món... perquè carretejar amb quelcom que ja sé de què em parlarà?

Potser fóra l’hora d’aquells títols eterns candidats a caure entre mans i ulls... El Quijote, Guerra i Pau, La Divina Comèdia, Ulisses, La Bíblia...? O potser caldria ser més pràctic i optar per manuals de supervivència tipus... Com fer-se una casa als arbres? Com caçar a la selva? Com fregir les formigues i d’altres insectes? O potser hauria de decantar-me per coses més místiques per trobar-me a mi mateix, no fos cas que em perdés en una illa deserta; això ja fóra “es colmo!”: astrologia, vidència, bruixeria, Fhen-Shui, El Calendari del Pagès...? No sé, no sé, no m’acaba de convèncer... Potser sí que hauria de decantar-me per una selecció de clàssics com diu tothom... Virgili, Sòfocles, Aristòtil, Homer, Plaute.... No diuen que van ser ells qui van dir-ho tot i que d’aleshores ençà tot són refregits amb més o menys gràcia? Me’ls hauria d’endur tots escrits en català per fer militància enmig del no res...?

Al final he coincidit en part amb el protagonista de la novel•la, tot i que per motius ben diferents. No me n’enduria cap ni un. Un bon grapat de fulls i un munt de llapis... i a escriure! Amb tota la vida per davant no crec que em manqués temps per escriure-me’ls jo mateix.

Egocèntric?, potser sí. Aleshores... podria escriure-ho tot excepte el meu nom... i qui sap; Qui arribaria després de mi en aquella illa deserta després de la meva existència? I si creguessin que els meus escrits són els vestigis d’una civilització amb una mitologia desconegudes? La història d’un poble recuperada de l’oblit...? Això sí fóra passar a l’eternitat de debò... Valorarien els escrits per la transcendència i no pas per l’autor.... mmmmmmmmm....

Com s’ha d’escriure per ser un Anònim?

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 1318

Comentaris (3) add comment

bajoqueta diu:

	... Jo amb 3 no tindria prou
	Abús Vot - Vot +

març 26, 2009 | url
Vots: +0

Muriel diu:

	... l'ombra de l'eunuc, l'ombra de l'eunuc i l'ombra de l'eunuc. Ara en "seriu": un de teu, un de meu, i l'ombra de l'eunuc.
	Abús Vot - Vot +

març 31, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Bé, si més no ja en tens dos de segurs... el tercer està embarassat... i crec que trigarà més de nou mesos en veure la llum... si de moment et serveix una ecografia?
	Abús Vot - Vot +

abril 01, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat