EN UN LUGAR DE LA MANCHA...

postdateicondilluns, 30 de març de 2009 14:36 | PDF | Imprimeix
...que el govern central voldria oblidar-se’n, és on el sistema financer espanyol ha despertat del seu somni de fades. Se’ns va dir que era un dels més sòlids del món i de part de l’estranger, però ahir, diumenge al vespre, va patir la primera pèrdua, va tenir una “mancha” tacant els llençols: Hem deixat de ser verges.

Ja de nit, el fins feia poc president de la Caja Castilla-La Mancha, Juan Pedro Hernández Moltó, mantenia el discurs del govern espanyol: Calma. Tranquil•litat per a tots els treballadors, clients, inversors... que com aquell qui diu aquí no ha passat res mentre despatxava la notícia amb els mitjans de comunicació que l’esperaven al carrer mantenint un somriure mig burleta.

Però en sentir-li que estava molt tranquil perquè l’entitat manxega ara està en les millors mans possibles el seu somriure se’m va tornar ofensiu. Què volia dir amb això, que abans no ho estaven? És evident que no, sinó el Banc d’Espanya no hauria hagut d’actuar. No sé com va tenir la barra de dir-ho sense posar-se vermell! Les seves paraules contra Luís Ángel Rojo al capdavant del Banc d’Espanya per la intervenció de Banesto se li han girat en contra setze anys després.

Però l’actuació dels polítics tampoc ha deixat de ser gaire menys galdosa. En Solbes contradient-se sense problemes dient que és un problema puntual i aïllat però que en un escenari de crisi mundial mai se sap... El president de Castella-La Manxa acusant els dirigents d’Unicaja de frustrar la fusió d’ambdues per unes pretensions exagerades. Però si la CCM era un regal everinat com s’ha vist!... i el PP fotent més llenya al foc acusant els socialistes de fer i desfer dins la caixa amb seu a Conca com si el l’esperpèntic espectacle fratricida de Caja Madrid no anés amb ells... Olé, olé, olé!

Les caixes d’estalvis han estat massa llamineres per uns polítics que no han pogut estar-se de remenar les cireres estalviades pels ciutadans. El president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis, Juan Ramón Quintás, va denunciar la prostitució del model de caixes per part dels polítics arran del culebrot entre Aguirre i Gallardón Caja Madrid mentre posava la Generalitat i la seva Llei de Caixes com un exemple del que s’hauria de fer; prioritzar la presència de bons gestors i no de polítics en els consells de direcció.

Caram! Els darrers anys de bonança s’acusava els catalans d’intervencionistes i no sé quantes connivències amb el diable... vejam si ara que el temps del diner fàcil s’ha acabat encara els haurem de donar lliçons de com s’han de fer les coses. Però això no em consola gaire... Avui mateix el conseller Castells ha dit no hi ha "emergència immediata" en cap entitat bancària catalana... Què vol dir-nos amb emergència immeditata? Aleshores cal donar credibilitat als rumors que fa temps alerten d’un parell de caixes catalanes que podrien tenir problemes a mig termini?
Comentaris (1)add comment

deric diu:

...
un pais de pandereta, això és el que som!
 
març 30, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.