DEIXALLERIA III - (SENSE AUTOBUSOS)

postdateicondimecres, 1 d'abril de 2009 16:32 | PDF | Imprimeix
Dissabte passat vaig anar a la deixalleria, sí anar i no tornar, perquè no vaig adreçar-me a la de la Vila Olímpica que com ja sabeu està tancada per obres d’ampliació, ni a la del Fòrum que put més la depuradora que té al costat. Vaig anar a la deixalleria mòbil que cada dissabte per la tarda s’instal•la a Diagonal cantonada amb Josep Pla, tocant a Diagonal Mar.

De camí a la ronda litoral, vam aturar el cotxe warningtzant un moment a la parada de l’autobús (3 minuts en què no va passar cap 7). Va ser un vist i no vist. Tampoc tenia gaire cosa per dur-hi, però el pis és petit i si es pot fer net, doncs es fa.

L’home que s’encarrega del camionet (punt verd mòbil) va ser molt amable. Abans que hi arribés ja va donar-me la bona tarda, i jo me la vaig quedar, perquè la tarda era plujosa i calia animar-se. Em va dir que HO* deixés al costat de la cabina que ara ho endreçaria ell. Doncs perfecte, allà ho* vaig deixar i adéu molt bones, que encara vindrà l’autobús amb Déu a dintre i encara prendrem mal.

Què vaig deixar-hi* aquest cop? Tres coses: ***

*Un cartutx de tinta negra gastat que feia mesos que estava oblidat dins el calaix de la taula on hi tinc l’ordinador. Fora!

*Un trencanous, trencat. El colmo d’un trencanous deu ser que sigui nou i que es trenqui, oi? Doncs això; un mutilat de guerra per una nou. Res de l’altre món, feia estona que n’estava obrint: crec, crec, crec... i de cop, croc! I com no s’havia de trencar si no era de metall el mal parit! Una mena d’aliatge de metall i plàstic ¿? El que m’estranya és que s’hagués trencat abans... vaig acabar de menjar nous atacant-les amb la punta d’un ganivet que crec deu ser d’acer inoxidable... El trencanous nou trencat, Fora!

*Una paella nova que era un saldo. Feia poc que la teníem i menys que l’havíem estrenat. L’estava ensabonant amb el mistol aloe-vera ph neutre 5,5 amb el fregall... i patapum! Que em quedo amb el mànec a la mà i la resta de paella que m’esquitxa els gots nets. Paciència a esbandir-la, un cop eixuta (i després d’algun renec fàcilment imaginable) em disposo a fixar bé el cargol que havia saltat. No acabava d’arribar fins al fons, però jo l’anava cargolant... fins que el mànec va quedar fixat.

L’endemà em disposo a fer uns ous ferrats... tot bé, fins que al voler enretirar-la del foc... em quedo amb el mànec a la mà i lels ous al foc... recremant-se! (algun renec fàcilment imaginable)2 Amb un drap salvo el sopar. La paella, el cargol i el mànec: Fora!

I després diran que tinguem confiança en el nostre sistema bancari i financer!Quina barra! Quina mena de confiança puc tenir amb el Banco Pastor si em regala un joc de paelles que la primera de canvi se’m desmanega a les mans deixant-me els ous socarrimats!
Comentaris (1)add comment

Marta diu:

...
M'has fet riure amb la teva paella, per això jo ja no vull aquest regalets dels "supers", a més sempre et fan pagar alguna cosa a part. Quan necessito estris de cuina, me'ls compro.
 
abril 01, 2009
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.